Adaptació de varietats comercials d'ametler

Introducció

L’ametler (Prunus dulcis Mill.) és un cultiu de gran importància econòmica, cultivat tradicionalment en secà, tot i que, actualment, les noves plantacions es realitzen en reg deficitari controlat. Les produccions es veuen afectades principalment per la sequera i les gelades tardanes. Per tant, l’èxit de les noves plantacions es fonamenta en una correcta elecció del material vegetal.

Objectius

Aquesta experiència, un assaig de camp de 6 anys, estudia l’adaptació de 14 varietats comercials a l’illa de Mallorca avaluant els principals paràmetres agronòmics i de qualitat de l’ametla.

Resultats

Els resultats parcials mostre que les varietats Marta i Tarraco són les que presenten un vigor més elevat. A més, la varietat té un efecte significatiu en la producció acumulada d’ametla en closca i en gra. Glorieta és la varietat que presenta una producció superior per ambdós paràmetres avaluats. Per altra banda, Marta i Antoñeta presenta una certa alternança en la producció. Respecte al rendiment de l’ametla a l’esclovellada, també s’estableixen diferències significatives entre varietats, destacant Ferragnes, Marinada i Antoñeta per presentar un rendiment superior. Els àcids oleic i linoleic suposen més del 90% del contingut total de lípids, essent el primer el majoritari en totes les varietats i amb valors lleugerament superiors als de referència. En general, en la majoria de les varietats, la relació oleic/linoleic (O/L), indicador de l’estabilitat de l’oli i de resistència a la ranciesa, és més elevada que l’obtinguda en altres indrets geogràfics. Constantí destaca per presentar la relació O/L superior. Finalment, concloure que en un context de canvi climàtic i de manca de disponibilitat hídrica, és fonamental realitzar assajos d’adaptació de noves varietats per tal d’aconseguir informació que pugui ser d’utilitat per al sector.

Podeu trobar l'informe complet aquí:  Informe adaptació de varietats comercials d'ametler