La presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, ha defensat en el Comitè Europeu de les Regions la necessitat d’un règim específic per a les illes de la Unió Europea per la flexibilització en l’aplicació del Reglament de minimis. Ho ha fet durant la seva intervenció en el debat pel que fa a les qüestions locals de la Unió Europea, sobre flexibilitat de les normes sobre ajuts estatals per als territoris insulars.

 

Prohens ha demanat el suport de les institucions europees per reconèixer la singularitat dels territoris insulars i que, d’aquesta manera, es permeti l’exempció a la norma general, específicament en el transport de mercaderies i en el fet d’elevar el llindar amb l’objectiu de compensar la insularitat i els sobrecosts derivats de la insularitat per a famílies i empreses, per garantir la competitivitat d’aquestes en el mercat únic.

 

Aquesta qüestió, ha afegit Prohens, a les Illes Balears ja ha mobilitzat agents econòmics, socials i de la societat civil entorn del manifest «Unint forces per superar les dificultats». «Un document que ha estat presentat tant davant el meu Govern com davant el Govern d’Espanya i que reclama la flexibilització dels ajuts d’estat per a les illes», ha afirmat. De fet, en representació dels signants d’aquest document, ha assistit al ple Jesús Esparza, soci del Cercle d’Economia de Menorca.

 

Precisament, la presidenta ha fet referència a l’ampliació del límit màxim de les ajudes de minimis. «Aplaudim aquesta mesura, que suposa una oportunitat, encara que continua sent insuficient per atendre les necessitats dels territoris insulars», ha dit.

 

Durant la seva intervenció, ha recordat que el Parlament Europeu ja va reconèixer la insularitat com «un desavantatge estructural permanent», amb un esment especial al cas d’arxipèlags com les Illes Balears, amb la doble insularitat que pateixen les illes d’Eivissa i Menorca, i la triple, que pateix Formentera. De fet, s’estima que el sobrecost de transport per insularitat se situa entre el 74 % i el 100 % respecte de l’intracontinental, la qual cosa encareix la provisió de matèries primeres i béns i impossibilita que les empreses de les illes competeixin en igualtat de condicions en el mercat únic de la Unió.

«És el moment que les institucions europees facin un pas més i passar de les paraules als fets en el reconeixement de la singularitat dels territoris insulars de la Unió Europea, com també són Còrsega, Sardenya o l’illa maltesa de Gozo, amb el projecte de la qual està compromès com ningú el Govern dels Illes Balears», ha afirmat.