Preguntes freqüents

El Next Generation EU és un fons de recuperació excepcional establert per la Unió Europea per fer front a la situació econòmica i social extraordinària generada per la COVID-19 i que finançarà grans  inversions i reformes per crear ocupació i reparar els danys immediats que s'han derivat de la pandèmia, i ha d'impulsar les prioritats ecològiques i digitals de la Unió Europea. Es compon de dos instruments principals: el Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR) i REACT-EU.

El NGEU està dotat amb 750.000 MEUR, assignats de la forma següent:

• Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR): 672.500 MEUR (312.500 MEUR en ajuts no reemborsables i 360.000 MEUR en préstecs)
• Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els territoris d'Europa (REACT-UE): 47.500 MEUR
• Fons de Transició Justa (FTJ): 10.000 MEUR
• Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER): 7.500 MEUR
• Programa InvestEU, de suport a la inversió: 5.600 MEUR
• Programa d'investigació Horitzó Europa: 5.000 MEUR
• Mecanisme de Protecció Civil RescEU: 1.900 MEUR

Espanya rebrà aproximadament uns 140.000 MEUR del NGEU entre préstecs i transferències no reemborsables. D'aquestes, 69.528 MEUR corresponen a l'MRR i 12.436 MEUR al REACT-EU.

El NGEU es finançarà mitjançant l’emissió de deute en els mercats financers per part de la Comissió Europea. Aquest endeutament conjunt de tots els països de la Unió respon a la voluntat de fer front de forma coordinada i solidària a la pandèmia per part de tots els estats membres i representa una gran novetat en la història de la Unió Europea.

La iniciativa REACT-EU, que compta amb 47.500 MEUR (per a Espanya  12.436 MEUR), és un instrument d’ajuda a la recuperació que té per objectiu ampliar i donar continuïtat a les mesures de resposta i recuperació de la crisi que s’han posat en marxa des de l’inici de la pandèmia. Aquesta Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d’Europa finança programes d'ocupació; d’inversió en productes i serveis per als sistemes de salut; de suport a les PIME; inversions que contribueixin a la transició cap a una economia digital i verda; inversions en infraestructures per a serveis bàsics als ciutadans i mesures econòmiques en les regions més afectades per la COVID-19. La major part dels que corresponen a Espanya ja han estat assignats a les comunitats autònomes, principals encarregades de la seva execució, i els recursos que s’han d’executar són per a actuacions a realitzar en el període 2020 a 2023.

L'MRR té un import màxim de 312.500 MEUR d’ajuts no reemborsables (69.528 MEUR per a Espanya) i 360.000 MEUR en préstecs als estats membres.

El 70 % de les transferències no reemborsables han d’estar compromeses el 2021 i el 2022 i el 30 % restant com a màxim a finals de 2023 i l’execució del fons es pot produir fins el 31 d’agost de 2026.

Fins el 31 d’agost de 2023 els estats poden sol·licitar préstecs per complementar el finançament dels projectes en marxa.

L'MRR s’estructura en sis pilars principals, que pretenen restablir el potencial de creixement de les economies dels països de la Unió, fomentar la creació d’ocupació i promoure el desenvolupament sostenible. Els sis pilars són:

• La transició ecològica.
• La transformació digital.
• El creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, que incorpora elements com la cohesió econòmica, l’ocupació, la productivitat, la competitivitat, la investigació, la innovació, un mercat interior que funcioni adequadament i unes pime fortes.
• La cohesió social i territorial de tots els pobles i territoris d’Europa.
• La resiliència sanitària, econòmica, social i institucional, que permetrà augmentar la preparació i la capacitat de resposta davant crisis futures.
• Els infants i els joves: s’ha de prestar una atenció especial a les polítiques relacionades amb aquests col·lectius i especialment a l’educació.

El criteri de repartiment de l'MRR es basa en donar un major suport financer a aquells estats membres la situació econòmica i social dels quals s’hagi deteriorat més com a conseqüència de la pandèmia i de les mesures de restricció de l’activitat econòmica derivades de la lluita contra la COVID-19.

Els fons del MRR s’assignen en dos trams: un 70 % sobre els indicadors econòmics anteriors a l’emergència sanitària i el 30% restant sobre la base de les dades de l’evolució econòmica entre 2020 i 2021 (inicialment establert sobre la base de previsions, s’actualitzarà el 2022 sobre la base de les xifres reals).

Espanya és, juntament amb Itàlia, el país a qui li correspon la contribució més alta.

Per accedir als fons de l'MRR, els estats membres han de presentar a la Comissió Europea plans nacionals de recuperació i resiliència, en els quals han d’exposar el programa de reformes i inversions que preveuen dur a terme, amb el detall de les fites, objectius i indicadors per al seu seguiment i control.

Els plans nacionals, a través de reformes i inversions, han de fer front a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia i accelerar les transicions verda i digital.

Han de destinar, com a mínim, un 37 % de la dotació total a les inversions relacionades amb el clima i han d’avançar cap a altres objectius ambientals, d’acord amb el Pacte Verd Europeu. Els plans nacionals han de ser coherents amb els plans territorials de transició justa que es proposen en el Mecanisme per una Transició Justa. Així, la Comissió insta a incloure propostes que accelerin el desenvolupament i l'ús d'energies renovables, millorin l'eficiència energètica, accelerin l'ús d'un transport sostenible, etc.

Per altra banda, almenys un 20 % del pressupost ha de tenir per objecte la digitalització. Això inclou la inversió per desplegar la connectivitat 5G, el desenvolupament de competències digitals a través dels sistemes educatius i la millora dels serveis públics que utilitzen eines digitals.

Les mesures incloses en el Pla també han de contribuir a augmentar la capacitat de creixement econòmic i la igualtat de gènere i d’oportunitats.

La Comissió Europea avalua els plans en el termini màxim de dos mesos des que els estats els hi remeten.

La Comissió valora la pertinença, eficàcia, eficiència i coherència dels plans. Els criteris utilitzats tenen en consideració si les inversions i les reformes proposades responen als desafiaments assenyalats en les recomanacions per a cada país, si disposen de mesures que afavoreixin realment a les transicions ecològica i digital i si contribueixen a reforçar el creixement potencial, la creació d'ocupació i la resiliència econòmica i social de l'estat.

Si l’avaluació és positiva, el Consell Europeu els aprova en el termini de quatre setmanes des de la proposta de la Comissió.

Com a regla general, l'MRR només finançarà despeses no recurrents que suposin un canvi estructural i tenguin un impacte durador sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l’ocupació.

S’hi inclouen tant inversions en capital humà (educació, formació, capacitació, salut, protecció social), com en capital fix (infraestructures i edificis, investigació i desenvolupament, patents o programes informàtics) i en capital natural (fonts d’energia renovable natural, protecció i restauració del medi ambient, mitigació i adaptació al canvi climàtic, etc).

Quant a les reformes, considera com a tal les actuacions i processos per introduir canvis i millores amb un imapacte significatiu i efectes duradors en el funcionament dels mercats, estructures institucionals, administracions i polítiques públiques rellevants, com ara les transicions ecològica i digital.

La Comissió Europea insta als estats que tinguin presents en els plans els àmbits emblemàtics següents:

• Activació. Impuls de tecnologies netes i desenvolupament i ús d'energies renovables.
• Renovació. Millora de l'eficiència energètica dels edificis públics i privats.
• Càrrega i proveïment de combustible. Foment de tecnologies netes per accelerar l'ús d'un transport sostenible, accessible i intel·ligent, l'ús d'estacions de càrrega i provisió de carburant, i l'ampliació del transport públic.
• Connexió. Desplegament de serveis de banda ampla, incloses xarxes de fibra i 5G.
• Modernització. Digitalització de l'Administració i dels serveis públics, inclosos els sistemes judicial i sanitari.
• Ampliació. Augment de capacitats industrials en dades al núvol i desenvolupament de processadors de màxima potència, d'última generació i sostenibles.
• Reciclatge i perfeccionament professionals. Adaptació dels sistemes educatius per al foment de competències digitals i educació i formació professional en totes les edats.

Els avanços en la consecució d'una reforma o una inversió es mesuren mitjançant objectius i fites. Quan un estat membre assoleix les fites i objectius que figuren en el Pla, ha de presentar a la Comissió una sol·licitud de pagament, degudament justificada.

La Comissió en fa l’avaluació preliminar i demana el Comitè Econòmic i Financer que emeti un dictamen sobre el compliment satisfactori de les fites i metes, que la Comissió ha de tenir en compte. Quan l’avaluació de la Comissió és positiva, s’autoritza el pagament. En cas contrari, si la Comissió conclou que no s’han complit satisfactòriament les fites i els objectius, suspèn el pagament total o parcial.

Els estats membres sol·liciten els pagaments, a mesura que van complint les fites i objectius acordats. Es poden fer dues sol·licituds de pagament cada any i la Comissió Europea prepara l'anàlisi preliminar de la petició (en un termini màxim de 2 mesos des de la sol·licitud) i si és positiva, els estats membres reben el reemborsament corresponent de finançament europeu.

Per al primer semestre del 2021 s’estableix el pagament d'un prefinançament del 13 % de la contribució financera a cada estat.

El Grup de Treball de Recuperació i Resiliència (RECOVER), creat dins la Secretaria General de la Comissió Europea, és el responsable de dirigir la implementació de l'MRR i de coordinar el Semestre Europeu. RECOVER està sota les ordres de la presidenta de la Comissió i treballa en estreta col·laboració amb la Direcció General d'Afers Econòmics i Financers de la Comissió.

El Pla de recuperació, transformació i resiliència s'estructura en 4 eixos transversals:

• Transició ecològica
• Transformació digital
• Cohesió territorial i social
• Igualtat de gènere

Així mateix, el Pla s'estructura en les 10 polítiques palanca següents:

• Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l'agricultura
• Infraestructures i ecosistemes resilients
• Transició energètica justa i inclusiva
• Una Administració pública del segle XXI
• Modernització i digitalització del teixit industrial i de les pimes, recuperació del turisme i impuls a l'emprenedoria
• Pacte per la ciència i la innovació; reforç del sistema nacional de salut
• Educació i coneixement, formació contínua i desenvolupament de capacitats
• Nova economia de les cures i polítiques d'ocupació
• Impuls de la indústria de la cultura i l'esport
• Modernització del sistema fiscal per a un creixement inclusiu i sostenible

Les 10 polítiques palanca inclouen 30 components o línies d'acció, de tipus regulador i d'impuls a la inversió, i els diferents components es desglossen en un total de 232 mesures (110 inversions i 102 reformes).

Els projectes han de contribuir als objectius generals del Pla i als 4 eixos transversals. Cada projecte s'ha de centrar en un objectiu concret i ha d'incloure reformes i inversions. Per això, s'han d'identificar els objectius i fites intermedis, els resultats esperats, el nombre de beneficiaris i el cost de cada element.

Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2021 incorporen un total de 26.634 MEUR procedents del fons Next Generation, integrat principalment pels dos instruments següents:

• Mecanisme de Recuperació i Resiliència, amb 24.198 MEUR
• Programa REACT-EU, amb 2.436 MEUR

Durant els anys següents d’execució del Pla, els fons provinents de l'MRR es continuaran canalitzant a través dels PGE.

Espanya ha enviat a la Comissió Europea el pla definitiu. Aquest pla conté un conjunt de projectes d'inversió i reformes estructurals determinant fites i metes.

Per garantir la correcta execució i canalització dels fons, es reforcen i es creen estructures d'execució, seguiment i coordinació per permetre la col·laboració interministerial, publicoprivada, amb les comunitats autònomes i les entitats locals.

El sistema de governança que ha dissenyat l'Estat inclou:

• Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència, presidida pel president del Govern.
• Comitè Tècnic per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
• Unitat de Seguiment, dependent de la Presidència del Govern, que té l’objectiu de realitzar el seguiment del Pla.
• Secretaria General de Fons Europeus, com a autoritat responsable del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència.
• Intervenció General de l’Estat, com a autoritat de control del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència.
• Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb les comunitats autònomes, liderada per la ministra d'Hisenda, a la qual poden ser convocats representants de les entitats locals, creada a més a més de les conferències sectorials de cada ministeri, que també són un canal de participació de les autonomies en el Pla.
• Reforç del diàleg social entre el Govern estatal i els agents socials, amb la Mesa de diàleg per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència; amb fòrums o consells consultius d'alt nivell en relació amb els principals sectors implicats, amb representants dels agents socials, el sector privat i la societat civil, com a  espais de debat, assessorament i seguiment dels programes,  i a través de les manifestacions d’interès.
• Mecanismes de control parlamentari periòdics dels progressos i avanços del Pla, a través de la Comissió Mixta per a la Unió Europea de les Corts Generals.

Els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) són una figura que s’estableix en el Reial decret llei 36/2020 per reconèixer els projectes de caràcter estratègic amb gran capacitat de tracció per al creixement econòmic, l’ocupació i la competitivitat de l’economia espanyola. La declaració d’un projecte com a PERTE es realitzarà per Acord del Consell de Ministres i hi ha de constar una memòria en què es descrigui la planificació de mesures de suport i de col·laboració públicoprivada projectades i els requisits per identificar els possibles interessats. Els PERTE estaran oberts a tot tipus d’empreses que operin en el tipus d’activitats i àrees en què es desenvolupin.

Alguns dels PERTE que actualment s’estan preparant per part del Govern de l’Estat són els d’automoció, agroalimentari, salut, intel·ligència artificial i energies renovables (hidrogen).

Les manifestacions d’interès són convocatòries que realitzen els ministeris de recollida de possibles iniciatives o projectes amb potencial, que puguin ser susceptibles de ser finançats en el futur. Són un exercici de participació que ajuda els organismes executors a recollir informació i disposar d’una visió àmplia i plural a l’hora de dissenyar els instruments, línies d’ajuda i altres mecanismes que es desenvolupin en el marc del Pla de Recuperació, que pugui tenir en compte la diversitat i característiques dels possibles projectes.

La participació en aquesta expressió d’interès no constitueix un requisit de cara a accedir a un potencial finançament, ajuda o qualsevol altre tipus de suport que pugui convocar l’Administració. El fet de participar o no a una manifestació d’interès no limita la possibilitat de les entitats a presentar-se a les eventuals convocatòries que s’aprovin.

Podeu consultar les que es vagin publicant a través d’aquest mateix portal web.

El Reglament (UE) 2021/241, que regula l'MRR, estableix les prioritats d’ús dels fons, que Espanya ha concretat en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. El Reial decret llei 36/2020 aprova mesures urgents per a l’execució del Pla i les comunitats autònomes també han adoptat mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que han de finançar en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (en el cas de les Illes Balears, és el Decret 3/2021, de 12 d’abril, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que han de finançar en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència).

Les formes d’execució del Pla seran les que preveu l’ordenament jurídic i s’utilitzen habitualment en els procediments de gestió pública (licitacions de contractes, convocatòries d’ajudes i subvencions, consorcis, convenis, etc.). Els diferents organismes públics dependents de l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments els impulsaran, sempre d’acord amb els principis de transparència, igualtat de tracte i no discriminació prevists en la normativa i vetllant pel compliment d’uns elevats estàndards de bona gestió financera i rigor en l’administració del recursos.

Les inversions i despeses provinents de l'MRR estan subjectes a la normativa de competència i ajudes d'estat. Quan les inversions de l'MRR constitueixin una ajuda d’Estat, s’ha de complir la normativa, que ha estat flexibilitzada de manera temporal per la Comissió Europea per permetre els països membres de la Unió Europea sostenir les seves economies durant la pandèmia. Amb caràcter general, les ajudes s’han de notificar a la Comissió abans de ser atorgades, si bé hi ha determinades categories que, sota el compliment d’una sèrie de condicions, queden exemptes de notificació prèvia.

S'impulsa la cogovernança amb les comunitats autònomes per a l'execució dels fons, a través d’una nova conferència sectorial que s'ha creat, la Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i, a més a més, cada ministeri ha activat les seves conferències sectorials respectives.

Els pressupostos generals de l’Estat de cada any mostraran, en les partides pressupostàries dels ministeris, les dotacions financeres de l'MRR en què se'n detallin els programes, convocatòries, programes marc, convenis, etc.

Les administracions territorials seran les responsables de l’aplicació dels fons de l'MRR en aquelles polítiques que són de la seva competència, per a la qual cosa s’establiran els diferents mecanismes de coordinació i traspàs de fons que estableix la legislació vigent.

Sí. D’una banda, mitjançant les manifestacions d’interès que els diferents ministeris van efectuant amb l’objectiu de codissenyar els futurs instruments d’execució de les ajudes (podeu consultar les que es van publicant a través d’aquest mateix portal web ).

D'altra banda, poden presentar-se a les convocatòries d’ajuts que aprovin les diferents administracions (en aquest mateix portal web podeu accedir a les que s’han publicat fins ara).

El Pla té com a objectiu que les petites empreses siguin grans beneficiàries de les accions de finançament que s’hi preveuen i que s’habilitin els mecanismes necessaris per a la seva adequada participació en les diferents convocatòries.

Finalment, poden presentar un projecte a l’Oficina de Coordinació i Planificació d’Inversions Estratègiques del Govern de les Illes Balears.

L’Oficina de Coordinació i Planificació d’Inversions Estratègiques analitza els projectes presentats amb l’objectiu d’identificar possibles projectes que encaixin amb el full de ruta estratègic definit pel Govern de les Illes Balears i que tenguin un potencial tractor més enllà de la pròpia iniciativa individual (no es consideraran iniciatives empresarials que no tenguin en compte aquests dos aspectes). En aquest cas, des de l’Oficina es podran recomanar algunes pautes per tal d’alinear correctament el projecte amb l’objectiu de poder accedir a finançament.

La informació facilitada serveix a l’Oficina per coordinar les iniciatives d'inversions estratègiques que es plantegen en l'àmbit de les Illes Balears, alhora que per analitzar la complementarietat del projecte amb altres iniciatives presentades o per ajudar a definir l’enfocament que puguin tenir determinades convocatòries d’ajudes.

Quan s’envia el formulari es genera un document acreditatiu de la presentació del projecte. Cal tenir en compte que no es tracta d'un registre de presentació oficial de sol·licituds de finançament ni serveix per canalitzar directament fons als projectes o proponents.

En qualsevol cas, passat un mes de la data d’enviament, en cas de no haver obtingut resposta, es pot posar en contacte amb l’Oficina a través de l’adreça electrònica info@oie.caib.es i informant del número de referència del projecte presentat per tal de rebre’n més informació.

Sí, sempre que recordeu la clau de tramitació específica que se us facilita només iniciar el tràmit de presentació.