El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Els recursos dels fons Next Generation EU es distribueixen a través dels plans de recuperació i resiliència dels Estats membres, de manera que són els Estats els que determinen l'assignació dels recursos mitjançant els seus plans, prèviament aprovats per la Comissió Europea.
El Govern d’Espanya va aprovar, per acord del Consell de Ministres de 27 d’abril de 2021, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el qual s'estructura en 4 eixos transversals que han de vertebrar la transformació econòmica:
- Transició ecològica
- Transformació digital
- Igualtat de gènere
- Cohesió social i territorial
L'estratègia de reactivació espanyola inclou 10 polítiques palanca, en les quals s'han d'emmarcar els projectes que sol·licitin finançament europeu:
- Agenda urbana i rural i lluita contra la despoblació
- Infraestructures i ecosistemes resilients
- Transició energètica justa i inclusiva
- Una Administració del segle XXI
- Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a l'emprenedoria
- Pacte per la ciència i la innovació, reforç de capacitats del sistema nacional de salut
- Educació i coneixement, formació contínua i desenvolupament de capacitats
- Nova economia de les cures i polítiques d'ocupació
- Impuls de la indústria de la cultura i l'esport
- Modernització del sistema fiscal per a un creixement inclusiu i sostenible
Dins aquestes deu palanques s’hi recullen trenta components, que articulen els programes d’inversions i reformes estructurals que conté el Pla i tenen assignats unes fites i objectius de compliment.
El Pla ha estat presentat a la Comissió Europea, que disposa d’un termini de dos mesos per avaluar-lo i proposar una decisió al Consell Europeu. El Consell Europeu aprova els plans de manera individual en un termini màxim d'un mes.
Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) 2021 preveuen un total de 26.634 MEUR procedents del fons Next Generation, principalment a través dels dos instruments següents:
- Mecanisme de Recuperació i Resiliència, amb un import de 24.198 MEUR
- Programa REACT-EU, amb un import de 2.436 MEUR
Durant els anys següents els fons provinents de l'MRR es continuaran canalitzant a través dels PGE durant els anys d'execució del Pla. Els PGE de cada any mostraran, en les partides pressupostàries dels ministeris, les dotacions financeres de l'MRR en què es detallin els programes, convocatòries, programes marc, convenis, etc.
Per garantir la correcta execució i canalització dels fons, es reforcen i es creen estructures d'execució, seguiment i coordinació que haurien de permetre la col·laboració interministerial, publicoprivada, amb les comunitats autònomes i les entitats locals.
El sistema de governança que ha dissenyat l'Estat inclou:
- Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència, presidida pel president del Govern.
- Comitè Tècnic per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
- Unitat de Seguiment, dependent de la Presidència del Govern, que té l’objectiu de realitzar el seguiment del Pla.
- Secretaria General de Fons Europeus, com a autoritat responsable del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència.
- Intervenció General de l’Estat, com a autoritat de control del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència.
- Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb les comunitats autònomes, liderada per la ministra d'Hisenda, a la qual poden ser convocats representants de les entitats locals, creada a més a més de les conferències sectorials de cada ministeri, que també són un canal de participació de les autonomies en el Pla.
- Reforç del diàleg social entre el Govern estatal i els agents socials, amb la Mesa de diàleg per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència; amb fòrums o consells consultius d'alt nivell en relació amb els principals sectors implicats, amb representants dels agents socials, el sector privat i la societat civil, com espais de debat, assessorament i seguiment dels programes i a través de les manifestacions d’interès.
- Mecanismes de control parlamentari periòdics dels progressos i avanços del Pla, a través de la Comissió Mixta per a la Unió Europea de les Corts Generals.
NOU! Addenda: segona fase del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Regne d'Espanya. Impuls a la industrialització estratègica.
El Consell de Ministres de dia 6 de juny de 2023 va acordar remetre a la Comissió Europea una addenda al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
El 2 d'octubre de 2023, la Comissió Europea va aprovar l'Addenda al Pla de Recuperació, que permetrà mobilitzar la totalitat de recursos assignats a Espanya dels fons Next Generation EU. La Comissió Europea va valorar positivament l'Addenda al Pla espanyol, assenyalant que "el pla permet fer front als nous desafiaments" del context internacional i energètic en particular, i destacant que suposa "una resposta adequada i equilibrada a la situació econòmica i social".
El 17 d'octubre de 2023, el Consell de la UE va donar el vistiplau definitiu a la modificació del PRTR a través de la Decisió d'execució del Consell per la qual es modifica la Decisió d'execució de 13 de juny de 2021 relativa a l'aprovació de l'avaluació del Pla de Recuperació i Resiliència d'Espanya.
Així, el Pla modificat fa especial èmfasi en la transició ecològica, atès que assigna el 40% dels fons disponibles a mesures que donen suport als objectius climàtics. El Pla ara disposa de 163.000 milions d'euros en recursos (83.000 milions en préstecs i 80.000 milions en subvencions, i comprèn 111 reformes i 142 inversions.
Addenda 
Proposta de la Comissió Europea relativa a la modificació del CID de 13 de juliol de 2021, de 2 d'octubre de 2023
Annex a la Proposta de la Comissió Europea relativa a la modificació del CID de 13 de juliol de 2021, de 2 d'octubre de 2023
Decisió d'execució de 13 de juliol de 2021 relativa a l'aprovació de l'avaluació del Pla de Recuperació i Resiliència d'Espanya. Aquí