Torna

Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics

desc_10 Il·lustració octubre BR.pngDrets lingüístics en l'àmbit dels mitjas de comunicació

Els ciutadans de les Illes Balears tenen el dret d’accedir a informació i altres continguts culturals i lúdics competitius en llengua catalana a través dels mitjans de comunicació públics i privats, escrits i audiovisuals, tant de caràcter especialitzat com de caràcter generalista, i en tots els suports tecnològics disponibles, en un marc comunicatiu que confereixi valor i prestigi al bagatge lingüístic dels qui saben català i proporcioni un model lingüístic de qualitat a tota la població en general i, especialment, als qui aprenen la llengua. Resulta una anomalia dins Europa que una comunitat lingüística de devers 10 milions de parlants com la catalanoparlant no pugui gaudir d’un espai comunicatiu propi com el d’altres comunitats lingüístiques de dimensions semblants a les de la comunitat de llengua catalana.


Normativa de referència

● Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears

Article 2

1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.

2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social. [...]

Article 27

El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure el coneixement i desenvolupament de la llengua i cultura catalanes, especialment des de la perspectiva de les Illes Balears, en tots els mitjans de comunicació social.

Article 28

1. El català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l’Administració Autònoma o sotmesos a la seva gestió.

2. El Govern de la Comunitat Autònoma ha d’impulsar la normalització de la llengua catalana a les emissores de ràdio i canals de televisió estatals o privats, a fi de promoure l’ús del català com a llengua pròpia de les Illes Balears.

Article 29

1. El Govern de la Comunitat Autònoma garanteix el dret dels ciutadans a ser informats pels mitjans de comunicació social tant en llengua castellana com en llengua catalana.

2. Els ciutadans tenen dret a utilitzar el català, oralment o per escrit, en condicions d’igualtat amb el castellà, en tots els mitjans de comunicació social de les Illes Balears.

Article 30

1. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de dur una política de col·laboració, en matèria de ràdio i televisió, amb altres comunitats autònomes que tinguin el català com a llengua pròpia.

2. En qualsevol cas, el Govern de la Comunitat Autònoma farà les gestions necessàries per a facilitar als ciutadans de les Illes Balears la recepció de les emissions de televisió en llengua catalana dependents d’altres comunitats autònomes.

3. Així mateix promourà la normalització lingüística en els centres emissors de RTVE a Balears, a fi d’assegurar una presència adequada del català com a llengua pròpia de les Illes Balears.

Article 32

1. Els poders públics de la Comunitat Autònoma donaran suport econòmic als mitjans de comunicació que emprin la llengua catalana de forma habitual.

2. Les mesures de suport econòmic i material que adopti el Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per fomentar els mitjans de comunicació que emprin la llengua pròpia de les Illes Balears s’han d’aplicar amb criteris objectius i sense discriminacions, dins les previsions pressupostàries.

Article 37

1. Els poders públics de la Comunitat Autònoma han de fomentar l’ús de la llengua catalana a la publicitat.

● Llei 5/2013, d’1 d’octubre, audiovisual de les Illes Balears

Article 6
El dret a la diversitat cultural i lingüística

1. Els usuaris tenen dret que la comunicació audiovisual inclogui una programació en obert que reflecteixi la diversitat cultural i lingüística de la comunitat autònoma de les Illes Balears i que promogui el coneixement i la difusió de la identitat de les Illes Balears tenint en compte el fet diferencial derivat del seu caràcter insular i pluriinsular.

2. S’ha de promoure el coneixement i la difusió de les dues llengües oficials de les Illes Balears, en el marc general de la política lingüística i cultural del Govern de la Comunitat Autònoma.

Article 36
Línies fonamentals de l’acció institucional

1. El Govern de les Illes Balears reconeix el caràcter estratègic del sector audiovisual de les Illes per la seva importància social i econòmica, i com a instrument per a la promoció turística, a més de mitjà per a la promoció i la divulgació de la cultura, la història i la llengua pròpies, així com per a la transmissió dels valors superiors de la nostra Constitució i del nostre Estatut d’autonomia. [...]

• Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

Article 2
Funció de servei públic

1. El servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual) és un servei essencial que posa a disposició dels ciutadans de les Illes Balears continguts audiovisuals adreçats a:

[...]

e) Difondre i promoure la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

Article 4
Missió del servei públic

1. L’exercici de la funció de servei públic de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears té com a finalitat:

a) Garantir el compliment de les orientacions bàsiques a què es refereix l’article 2.1 d’aquesta Llei.
b) Promoure el coneixement i la difusió tant dels principis i els valors constitucionals i estatutaris com de la llengua catalana i la cultura pròpia de les Illes Balears. [...]

Article 26
Principis generals de la programació

1. La programació de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears ha de complir les funcions de servei públic i ha de contribuir a la normalització de la llengua i la cultura pròpia de les Illes Balears. La llengua vehicular de tota la programació és el català, d’acord amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies de la llengua. Aquests requisits també són aplicables a la producció audiovisual de l’ens i de les empreses filials prestadores. [...]

● Llei 13/2010, 9 de desembre, de publicitat institucional de les Illes Balears

Article 5
Llengües de la publicitat institucional

1. La publicitat institucional ha d’aplicar la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears, de manera coherent amb la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

2. Els textos de la publicitat institucional contribuiran a l’ús i al millor coneixement de la identitat i la tradició lingüístiques de les Illes Balears.

3. La publicitat institucional podrà portar-se a terme en altres idiomes, quan així ho requereixi l’objecte de la publicitat institucional.

● Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Article 3
Ús lingüístic general

[...]

3. L’Administració de la Comunitat Autònoma ha de garantir la qualitat lingüística dels seus textos, especialment els adreçats als ciutadans. [...]

 

NORMATIVA D’ÀMBIT ESTATAL

● Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual

Article 4
El dret a rebre una comunicació audiovisual plural

[...]

3. Els operadors de serveis de comunicació audiovisual han de promoure el coneixement i la difusió de les llengües oficials a l’Estat i de les seves expressions culturals. En aquest sentit, els operadors de titularitat pública han de contribuir a la promoció de la indústria cultural, en especial a la de creacions audiovisuals vinculades a les diferents llengües i cultures existents a l’Estat. [...]

Article 5
El dret a la diversitat cultural i lingüística

1. Totes les persones tenen el dret que la comunicació audiovisual inclogui una programació en obert que reflecteixi la diversitat cultural i lingüística de la ciutadania.

Les comunitats autònomes amb llengua pròpia poden aprovar normes addicionals per als serveis de comunicació audiovisual del seu àmbit competencial amb la finalitat de promoure la producció audiovisual en la seva llengua pròpia. [...]

● Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Article 11
Mitjans de comunicació

[...]

2. Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una tal llengua. Es comprometen, a més, a vetllar perquè cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària no sigui imposada a la premsa escrita. [...]

3. Les parts es comprometen a vetllar perquè els interessos dels parlants de llengües regionals o minoritàries siguin representats o presos en consideració en el marc de les estructures eventualment creades de conformitat amb la llei, amb la responsabilitat de garantir la llibertat i la pluralitat dels mitjans.

● Llei 29/2005, de 29 de desembre, de publicitat i comunicació institucional

Article 1
Objecte i àmbit de la Llei

1. Aquesta Llei estableix el règim jurídic de les campanyes institucionals de publicitat i de comunicació promogudes o contractades per l’Administració General de l’Estat i per les altres entitats que integren el sector públic estatal, enumerades en l’article 2.1 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària. [...]

Article 9
Llengües

En les campanyes institucionals s’ha d’emprar el castellà i, a més a més, atenent a l’àmbit territorial de difusió, les llengües cooficials de les comunitats autònomes respectant la legislació sobre l’ús de les llengües oficials de la comunitat autònoma respectiva.

Si és necessari, per raó de la finalitat d’aquestes activitats o de l’àmbit en què s’han de difondre, es poden emprar llengües estrangeres.