Preguntes freqüents de la família sobre com puc fer educació afectiva i sexual al meu fill o filla
La sexualitat durant la criança és un tema important i ple de dubtes. És normal que la vida sexual canviï quan es tenen fills i filles, però amb informació i comunicació es poden mantenir unes relacions sexuals plenes i satisfactòries.
1 - Per què és important xerrar de sexualitat?
2 - Què passa si no faig educació sexual?
3 - A quina edat he de començar a fer educació sexual?
4 - Com puc fer educació sexual?
5 - Què faig si m’incomoda alguna pregunta o no en sé la resposta?
6 - He d’estar sempre disponible per xerrar de sexe?
7 - Quin és el millor moment per xerrar de sexualitat?
8 - Com puc explicar com arriben els bebès a la panxa?
9 - Com puc explicar com neixen els bebès?
10- Com he d’actuar si el meu fill o filla es toca els genitals?
11- Què he de fer si veig que el meu fill o filla juga a tocar o intenta tocar els genitals d’un altre infant o li toquen els seus?
12- Com puc fomentar que el meu fill o filla respecti el seu cos i respecti el d’altres persones?
13- Per què és necessari xerrar d’intimitat als infants des de ben petits?
14- He de forçar les abraçades o besades a familiars o amistats si el meu fill o filla no en vol fer?
15- Com puc xerrar de les diferències entre nins i nines sense estereotips?
16- Com puc xerrar sobre el consentiment?
17- Com puc triar juguetes que fomentin la igualtat?
18- Com puc acompanyar les emocions?
19- Què faig si el meu fill o la meva filla es posen gelosos?
20- Com puc xerrar de diversitat familiar i sexual?
21- Què he de fer si el meu fill o filla em troba practicant sexe amb la meva parella?
22- Com puc xerrar sobre què és la pubertat?
23- Com puc explicar què és la regla?
24- De quina manera puc xerrar de les ereccions?
25- Com puc explicar què és un rotllo, l’enamorament i l’amor?
26- Per què és important xerrar d’orientació sexual i identitat de gènere?
27- Com puc ajudar el meu fill o filla si té dubtes sobre la seva orientació sexual o identitat de gènere?
28- Quan es pot començar a tenir relacions sexuals?
29- Quins són els mètodes anticonceptius més comuns a l’adolescència?
30- Quina és la millor manera d’explicar les infeccions de transmissió sexual?
31- Com puc explicar què és una relació de parella sana?
32- Com puc xerrar de pornografia amb adolescents?
P1.Per què és important xerrar de sexualitat?
R.Perquè l’educació sexual és la base per créixer amb seguretat, autonomia i benestar i per tenir una vida sexual i afectiva saludable en el futur. També és la manera de fer que sàpiga que pot confiar en tu per parlar d’aquest tema.
Si eduques en sexualitat, acompanyaràs la teva filla o fill que es conegui, s’estimi, es cuidi, es respecti i aprengui a respectar les altres persones; creixi amb una relació positiva amb el seu cos; identifiqui sentiments, emocions, situacions perilloses; creixi en igualtat i respecte a la diversitat, i expressi la seva sexualitat de manera que sigui feliç.
P2.Què passa si no faig educació sexual?
R.Has de tenir en compte que eduques en sexualitat sempre, encara que no te n’adonis! Fas educació sexual amb cada carícia, amb les teves paraules i els teus silencis, amb el llenguatge del teu cos, els teus gests, amb els teus pudors, amb els contes, les juguetes i amb els jocs. Tot allò que veuen i senten de tu sobre els cossos, l’amor i les relacions ja és educació sexual.
L’educació sexual és un dret dels infants i adolescents. Rebre una educació sexual de qualitat, lliure d’estereotips i prejudicis, afavoreix el seu desenvolupament i protecció i una vivència positiva i saludable de la sexualitat.
P3.A quina edat he de començar a fer educació sexual?
R:L’educació sexual comença des del naixement. No heu de parlar de sexe com a adults, sinó d’afecte, coneixement del cos, intimitat, respecte, emocions i igualtat, que són les bases de la sexualitat.
Cal tenir en compte que el principal model i exemple en què es basarà l’aprenentatge dels infants són els pares, les mares i les persones cuidadores principals, tant amb el que diuen amb paraules com per mitjà dels silencis i els gests.
Xerrar de sexualitat amb naturalitat i obertament des de la infància crea un ambient de confiança i seguretat per als teus fills i filles.
P4.Com puc fer educació sexual?
R:
P5.Què faig si m’incomoda alguna pregunta o no en sé la resposta?
R:Respon amb sinceritat i honestedat. Tot i la incomoditat, intenta continuar responent. És bo que ho comuniquis al teu fill o filla, dient, per exemple: «Això em costa una mica, però t’ho explicaré». Si no en saps la resposta, és totalment vàlid dir: «No ho sé, però podem cercar la resposta». Això li ensenya que aprendre és un procés.
P6.He d’estar sempre disponible per xerrar de sexe?
R:Mostra’t sempre disponible a xerrar-ne, però sense envair els límits que et marqui el teu fill o filla. Respecta el que et vulgui explicar i també el que vulgui guardar-se. La clau és que sàpiga que pot venir a tu quan ho necessiti, però sense pressions. Si quan et fa alguna pregunta no és el moment per xerrar-ne, digues-li que en parlareu més tard, però no deixis passar massa temps per fer-ho.
P7.Quin és el millor moment per xerrar de sexualitat?
R:No cal fer una «classe» de sexualitat. Pots aprofitar les oportunitats que sorgeixen en el dia a dia. Per exemple, si hi ha un embaràs a la família, explica que els bebès creixen dins la mare en un lloc especial anomenat úter. També pots usar contes o escenes de dibuixos animats, sèries o pel·lícules com a punt de partida per tenir una conversació de manera natural.
Igualment, cal aprofitar quan el teu fill o filla et fa alguna pregunta sobre sexualitat. Abans de respondre, demana-li primer què creu o què opina ell o ella en relació amb el tema, per tenir clar de què va la consulta.
P8.Com puc explicar com arriben els bebès a la panxa?
R:Hi pot haver moltes maneres d’explicar-ho, és recomanable emprar un llenguatge senzill. Per exemple, si la teva filla o fill és petit, li pots explicar que són necessàries dues cèl·lules per fer un bebè: una d’una persona, l’òvul, i una altra d’una altra persona, l’espermatozoide, que es troben i formen una nova vida.
Si et demana què és una cèl·lula, li pots dir que el nostre cos està fet de moltíssimes peces molt petites, tan petites com un granet d’arena, que es diuen cèl·lules.
Hi ha alguns contes que et poden ajudar a explicar-ho. A les llibreries i les biblioteques t’hi poden assessorar.
P9.Com puc explicar com neixen els bebès?
R:Ha de ser una conversació natural, senzilla i adaptada a la seva edat, sense entrar en detalls que no pot comprendre encara, si la teva criatura és petita, però sense mentides. Per fer-ho:
- Pots aprofitar situacions quotidianes (una panxa d’embarassada, un naixement proper, una pregunta espontània...).
- Dir-ho de manera clara i breu: creixen dins la panxa de la mare, en un lloc especial anomenat úter, on estan molt a gust, fins que és el moment de sortir.
- Cal evitar metàfores confuses, com la cigonya.
- Fer servir contes o llibres adaptats a la seva edat, a les llibreries i les biblioteques t’hi poden assessorar.
P10.Com he d’actuar si el meu fill o filla es toca els genitals?
R:És important saber que la masturbació (tocar-se els genitals) és una activitat normal i natural en totes les edats, és una manera d’experimentar sensacions que no senten tocant-se altres parts del cos.
La masturbació en l’etapa infantil sol coincidir amb la retirada del bolquer, ja que és quan l’infant té més accés als seus genitals i experimenta amb el seu cos. Es tracta d’una conducta que forma part del seu aprenentatge.
Cap als cinc o sis anys, aquesta conducta tendeix a disminuir o desaparèixer, o bé aquesta es fa de forma més reservada, i sol tornar a aparèixer entre els deu anys i els dotze, amb la preadolescència i l’adolescència, amb el despertar sexual.
Com que es tracta d’una conducta natural, el primer que cal fer és mantenir la calma i no renyar, ni castigar, ja que la teva filla o fill no fa res dolent, sinó que està gaudint d’una sensació agradable. Ensenya-li que és una activitat privada, que es fa en la intimitat. Si ho fa en públic, intenta que es distregui o que canviï d’activitat.
P11.Què he de fer si veig que el meu fill o filla juga a tocar o intenta tocar els genitals d’un altre infant o li toquen els seus?
R:Primer, mantenir la calma i demanar què estan fent per conèixer quina és la seva intenció. Entre els tres i els quatre anys, els infants s’adonen que els cossos de nins i nines són diferents. És normal que la seva curiositat els dugui a jugar a jocs com «metges o metgesses» o altres jocs semblants per mirar els genitals d’altres infants. Cal posar límits segurs explicant que mai s’ha de fer mal a ningú i que tampoc es pot obligar cap infant a jugar a aquest joc.
Aquesta exploració és inofensiva quan es tracta d’infants petits. En el cas que hi hagi diferència d’edat entre els infants, cal aturar la situació amb serenitat, amb l’objectiu principal de protegir el teu fill o filla i ensenyar-li sobre els seus límits corporals i el consentiment, i alhora xerrar amb l’altre infant sobre el respecte als cossos de les altres persones. També convé informar-ne les persones adultes responsables de l’altre infant, amb discreció i respecte, evitant el conflicte o la culpabilització, perquè puguin prendre-hi mesures.
P12:Com puc fomentar que el meu fill o filla respecti el seu cos i respecti el d’altres persones?
R:Ensenya-li que ningú pot tocar el seu cos sense el seu permís, que el seu cos li pertany. És important xerrar de la importància de demanar permís abans de tocar el cos d’altres persones i d’acceptar la resposta, tant si aquesta és que sí com si és que no.
Cal respectar les seves decisions quan et diu «no vull abraçades» o «no vull besades», perquè és una manera de decidir sobre el seu cos i prevenir els abusos sexuals. Una cosa és educació (saludar amb la mà o de paraula, xocar-la...) i una altra, besar o abraçar.
P13.Per què és necessari xerrar d’intimitat als infants des de ben petits?
R:És molt important ensenyar als infants que algunes parts del seu cos són privades. Això vol dir que només ells decideixen qui les pot veure i tocar. D’aquesta manera, aprenen a diferenciar quan algú els toca bé o els toca malament, i comencen a establir els seus propis límits personals ja des de la infància.
P14.He de forçar les abraçades o besades a familiars o amistats si el meu fill o filla no en vol fer?
R:SNo. És crucial respectar la seva decisió; si no vol abraçar o besar algú, digues: «El meu fill o filla no vol una abraçada ara, però et pot donar la mà». Això els ensenya el seu dret a decidir sobre el seu propi cos.
P15.Com puc xerrar de les diferències entre nins i nines sense estereotips?
R.Els estereotips són aquelles idees preconcebudes construïdes en una societat sobre els atributs, les característiques i els rols que han de desenvolupar els homes i les dones segons el seu sexe.
Per evitar caure en els estereotips, pots dir simplement que els cossos de les persones són diferents, que hi ha nins amb penis i nines amb vulva, i que tots els cossos són igual de valuosos i bonics. Evitar assignar «coses de nines» o «coses de nins», com juguetes, contes, colors, roba.
P16.Com puc xerrar sobre el consentiment?
R.El consentiment és l’acord clar i lliure per participar en qualsevol activitat sexual. Sempre ha de ser explícit, voluntari i s’ha de poder retirar en qualsevol moment. No hi ha consentiment si hi ha pressió, por o si una de les persones no està en plenes facultats (per exemple, per l’alcohol). Sense consentiment, qualsevol acte sexual és una agressió.
Algunes maneres que poden ajudar-te a practicar el consentiment en el dia a dia amb la teva filla o fill des de petits són les següents:
- No forçar abraçades, besades o carícies, sinó demanar: «puc fer-te una abraçada?» o «vols que et faci una besada?» Això els ensenya que és important respectar el «sí» i el «no». Tampoc s’han de forçar amb altres familiars o amistats; si no en vol fer, se li ha de dir que està bé, que sempre s’ha de saludar i que ho pot fer amb la mà, xocar-la, fer una besada..., ja que és una manera de prevenir els abusos sexuals.
- En infants que no xerren cal comunicar el que s’està fent i per què, abans de tocar-los. Per exemple, amb explicacions simples, com: «Et posaré la camiseta perquè estiguis a punt per anar a fer una volta» o «et fregaré els cabells amb xampú perquè estiguis net o neta». Això reforça el concepte que la comunicació durant el contacte és contínua.
- Xerrar de manera clara, natural i amb el nom adequat de totes les parts del cos. Si s’utilitzen paraules alternatives (pito, cotorrina...), s’envia el missatge que hi ha parts del seu cos que són vergonyoses. Els infants a qui se’ls ensenya a no parlar dels seus cossos poden sentir-se menys còmodes en informar de si experimenten abusos sexuals.
- Fer que el consentiment sigui part de les converses quotidianes; per exemple, que demani permís abans d’agafar una jugueta o alguna cosa a un altre infant.
P17.Com puc triar juguetes que fomentin la igualtat?
R:Les juguetes tenen un paper important en l’aprenentatge dels infants, perquè hi desenvolupen capacitats com la creativitat, la intel·ligència o l’emotivitat. Però també poden ser una via de transmissió de sexisme i de perpetuació de rols tradicionals i limitadors per a nines i nins.
El primer que cal tenir en compte és que no hi ha juguetes sexistes, és l’ús que se’n fa allò que pot fer que ho siguin. No, no hi ha jocs o juguetes que siguin només per a nines o només per a nins. Tots els infants poden jugar amb el que més els agradi, siguin cotxes, pepes o el que vulguin.
Abans de comprar una jugueta, cal recordar que el rosa no és de nines i el blau de nins, i que no hi ha juguetes diferents o incompatibles per a nins o per a nines. Cal triar juguetes sense iconografies de color rosa o blau i imatges sexistes.
Si els infants trien juguetes en un catàleg és important que aquest no presenti les juguetes i els jocs com si fossin uns per a nins i altres per a nines, o organitzats en colors blaus o roses, perquè les seves eleccions es derivin dels seus gusts i interessos.
P18.Com puc acompanyar les emocions?
R:Acompanyar les emocions implica reconèixer, validar i ajudar la teva filla o fill a comprendre els seus sentiments, oferint-li suport i estratègies per gestionar-los de manera saludable. Això inclou escoltar activament, ajudar a etiquetar les emocions i fomentar l’expressió emocional mitjançant diverses activitats.
Aprendre a gestionar les emocions és la manera d’ensenyar a manejar els seus sentiments de manera saludable i a construir relacions més fortes i significatives, i permet identificar riscs i cercar ajuda si cal.
Algunes maneres d’acompanyar les emocions del teu fill o filla són:
- Reconèixer i validar les seves emocions: observar i escoltar activament el teu fill o filla, parant esment a com se sent, fins i tot si no les expressa verbalment.
- Ajudar a etiquetar les emocions: emprar paraules per descriure el que sent, com «estàs trista», «et sents frustrat» o «estàs preocupada».
- Validar els seus sentiments: assegurar-li que és normal sentir-se així i que les seves emocions són vàlides, fins i tot si no les entén completament.
- Oferir suport i consol: oferir-li una abraçada, un espai segur per xerrar o simplement ser present en silenci, mostrant que ets aquí per a ell o ella.
- Ensenya-li estratègies d’afrontament: ajudar l’infant a trobar formes saludables d’expressar les seves emocions, com dibuixar, escriure, fer exercici o xerrar amb algú de confiança.
- Ser un model a seguir: demostrar com maneges les teves pròpies emocions de manera positiva, sent un exemple d’autocontrol i de recuperació de les situacions adverses (resiliència).
- Fomentar la comunicació oberta: crear un ambient còmode per xerrar de què sent, sense judicis ni minimitzar les seves emocions.
- Mostrar opcions: oferir-li alternatives per manejar les situacions que l’angoixen o li provoquen frustració, com a opcions per resoldre el problema o expressar la seva frustració de manera segura.
P19.Què faig si el meu fill o la meva filla es posen gelosos?
R:En la infància, la gelosia és una resposta emocional caracteritzada per una sensació de frustració i ràbia per creure que les persones estimades (pares, mares...) ja no l’estimen de la mateixa manera, a causa, normalment, de l’arribada d’una nova germana o germà. Fins a cert punt, és una manera de dir «jo també hi som» i d’intentar mantenir l’atenció familiar.
Si l’ambient familiar és tranquil i estable, la majoria de les gelosies s’acaben superant sense problemes. En el cas que la gelosia sigui molt forta, duri molt de temps i creï problemes importants a la família, pot ser que calgui demanar ajuda professional.
Aquí segurament hi anirà una infografia
Algunes pautes que et poden ajudar amb la gelosia envers una germana o germà acabat d’arribar a la família són:
- Evitar mostrar preferència per cap fill o filla, i també les comparacions.
- Elogiar les coses bones que fa, en comptes de castigar les seves conductes negatives; d’aquesta manera aprèn que el bon comportament és el que fa guanyar la teva atenció.
- Ignorar, de manera tranquil·la, un atac de gelosia. Després, quan es calmi, pots xerrar-hi i donar-li l’atenció que necessita, però mai just després de la rebequeria.
- Passar temps en família, igual que jugar, ajuda a reforçar els llaços familiars.
- Entendre que ho fa perquè se sent malament; de vegades, raonar-hi no funciona, ja que el que sent és més emocional que racional.
- Reconèixer els avantatges de ser gran; per exemple, anar a dormir més tard. També és bo que l’impliquis en la cura del nadó (amb la teva supervisió), fent que se senti important i part de l’equip.
- Afavorir que quan la família o amistats venguin de visita no oblidin saludar i prestar atenció també al germà o germana gran. Això evita que senti que l’ignoren i augmenta la seva autoestima.
Vet aquí algunes pautes que et poden ajudar a gestionar la gelosia que sent la teva filla o fill cap a la seva parella, en cas de tenir-ne, la qual cosa pot passar perquè l’adolescència és una etapa en la qual s’exploren les relacions per primera vegada i encara no es té la seguretat emocional per gestionar aquests sentiments:
- Potenciar l’autoestima i la seguretat:
- Ajudar a reforçar la seva autoestima. La majoria de les vegades, la gelosia no té res a veure amb l’altra persona, sinó amb les inseguretats pròpies. La teva filla o fill pot tenir por de no ser suficient, de perdre la seva parella o que la parella no l’estimi.
- Animar l’adolescent que dediqui temps a les seves aficions o a un esport que li agrada. Sentir que és bo en alguna cosa pot millorar la seva autoconfiança.
- Recordar-li les seves qualitats, tant de personalitat com d’habilitats. Les paraules de suport de la família són molt potents en aquesta etapa.
- Fer-li saber que l’estimes incondicionalment, que el teu amor no depèn dels seus èxits o de si té parella o no. Això li dona un fonament de seguretat que el pot ajudar a sentir-se menys dependent de l’aprovació externa.
- Gestió de les emocions per no actuar de forma possessiva o controladora amb la seva parrella
- Ajudar a identificar el sentiment: quan sorgeixi la gelosia, preguntar-li què sent i per què. En lloc de «Estàs gelós o gelosa?», pots dir «Què ha passat perquè et sentis així?» Això ajuda a posar nom a l’emoció i a no sentir-s’hi culpable.
- Ensenyar a comunicar-se: animar l’adolescent que xerri amb la seva parella amb sinceritat i calma i que ho faci en primera persona, «jo sent...», en comptes de «tu fas...» Per exemple, en lloc de dir: «tu sempre parles amb els teus amics i no em fas cas», podria dir: «jo em sent trist quan no podem xerrar i m’agradaria passar més temps amb tu».
- Delimitació del comportament
- Xerrar-li sobre els límits en una relació. Explicar-li que monitorar constantment la seva parella, limitar les seves amistats o enfadar-se per coses que l’altra persona fa tota sola no és un senyal d’amor, sinó de falta de confiança.
- Fer-li entendre que la confiança és la base de qualsevol relació sana. Explicar-li que, en una parella, els membres han de poder confiar l’un en l’altre per tenir amistats, fer activitats per separat i tenir una vida pròpia.
P20.Com puc xerrar de diversitat familiar i sexual?
R:Cal que la teva filla o fill conegui que les famílies són diverses i que allò que realment les defineix és l’amor, la cura i el respecte. Pots començar explicant que no totes les famílies són iguals, i que això és fantàstic!
- Exemple per a infants petits: «Hi ha molts tipus de famílies. Algunes tenen una mare i un pare, d’altres tenen dues mares, d’altres tenen dos pares. També n’hi ha que tenen només una mare o un pare. I d’altres que tenen avis i àvies. L’important és que a totes les famílies s’estimen molt.»
- Exemple per a infants més grans: «Cada família és única. El més bonic és que, independentment de com estiguin formades, el que les uneix és l’amor i el fet de cuidar-se mútuament.»
Una manera d’introduir el tema de manera natural és aprofitar situacions del dia a dia en llegir un conte: «Mira, aquesta família té dos pares, pareixen molt feliços junts»; o comentar, si veis una parella del mateix sexe pel carrer o a la televisió: «Mira, dues dones (o dos homes) que s’estimen».
Si la teva filla o fill fa preguntes, respon-li amb sinceritat i de forma senzilla, per exemple:
- Si pregunta: «Per què na Maria té dues mares?», pots respondre: «Perquè les dues mares de na Maria s’estimen molt i volien formar una família. La família de na Maria és igual de bonica que la nostra.»
- Si pregunta per què un nin es vesteix «com una nina» o a l’inrevés, pots explicar-li que cadascú és lliure d’expressar-se com vulgui: «Tothom pot vestir-se com més li agradi i jugar al que vulgui. L’important és ser feliç.»
També és important que entengui que les persones també són diverses en molts sentits, incloent-hi la seva identitat i la seva manera d’estimar.
- Identitat de gènere: Pots explicar que «hi ha persones que se senten nins i d’altres que se senten nines. Però també hi ha persones que se senten d’altres maneres.» Aprofita per parlar del respecte pels pronoms que cadascú utilitza.
- Orientació sexual o de gènere: D’una manera senzilla, pots explicar que hi ha homes que s’enamoren d’homes, dones que s’enamoren de dones i persones que s’enamoren d’homes i de dones. L’essència és que l’amor pot sorgir entre qualsevol persona.
P21.Què he de fer si el meu fill o filla em troba practicant sexe amb la meva parella?
R:Sobretot, mantenir la calma. Si reaccionau amb por o ràbia, podria pensar que el sexe és una cosa dolenta o bruta, i això el podria afectar a llarg termini. La primera sensació dels infants quan veuen una escena com aquesta és espantar-se, poden pensar que us estau fent mal i no entendre el motiu.
Podeu abraçau-vos i riure com si estiguéssiu jugant, no s’ha d’amagar el tema i fer com si res. Cal xerrar-ne amb un to de veu amable, comprensiu i flexible, mai de retret. No s’ha de parlar del tema com si fos brut o un secret que fa vergonya, sinó de manera clara, concisa i dolça.
En començar la conversa, el millor és que el teu fill o filla et digui primer què ha vist o sentit. A partir del que et conti, li pots explicar, de manera senzilla i segons la seva edat, que és normal que les persones adultes expressin el seu amor de manera privada, i que, si es troba amb la porta tancada, ha de tocar abans d’entrar i esperar que li donin permís per entrar. Per exemple, li pots dir: «A vegades, les persones adultes necessitam espais de privacitat, igual que tu en necessites quan et dutxes o vas al bany», o que estàveu junts passant-vos-ho bé. Has de deixar-li clar que no us barallàveu, ni us fèieu mal, que és un «joc de grans» per passar-s’ho bé.
Si té dubtes després de la teva explicació, cal resoldre’ls amb sinceritat, però sense donar massa detalls.
P22.Com puc xerrar sobre què és la pubertat?
R:Amb paraules senzilles i clares, explicant que és una part natural del creixement i que passa de manera diferent en cada persona. La pubertat és una etapa de canvis físics i emocionals que passa més o menys a les nines entre els vuit i els tretze anys i en els nins entre el nou i els quinze anys. Aquests canvis són totalment naturals i formen part del procés de convertir-te en persones adultes.
En el cas de les nines, l’inici de la pubertat comença amb l’aparició del botó mamari, i en el cas dels nins, amb l’augment dels testicles.
Si la teva filla o fill et fa preguntes sobre quins són els canvis corporals que es produeixen durant la pubertat, aquests són els següents:
- En nines i nins: el cos comença a créixer, a canviar de forma i a desenvolupar-se cap a un cos adult; es produeix l’estirada puberal: s’allarguen primer els braços i les cames, després creix el ronc, surt pèl a les aixelles i als genitals, comença a aparèixer acne.
- En nins: augmenta la grandària del penis, comencen les ereccions i les ejaculacions (sortida de semen), especialment durant el son; més endavant apareix pèl als braços i les cames, barba i canvis a la veu. Alguns poden tenir una mica de pit a l’inici de la pubertat, que després desapareix.
- En nines: apareix el botó mamari, creixen els pits, s’eixamplen els malucs, s’acumula més greix, apareix pèl a la zona del pubis, augmenta la secreció de moc vaginal i, aproximadament dos anys després de l’aparició del botó mamari, arriba la primera regla (menarquia).
En aquesta etapa també es produeixen canvis intel·lectuals, emocionals o socials. Hi ha modificacions de conductes, actituds, preferències, expressions d’emocions… que ben sovint són difícils de gestionar.
Aquests canvis, sobretot els físics, poden generar inseguretat i afectar la imatge corporal, l’autoestima, especialment si no se senten a gust amb la seva aparença o si es comparen amb els estàndards de bellesa ideals. És important treballar l’acceptació i la valoració dels seus cossos tal com són, emfatitzant la importància de la salut i el benestar sobre l’aparença física.
P23.Com puc explicar què és la regla?
R:Ho pots explicar de manera senzilla, dient que la menstruació, també coneguda com a regla o període, és un procés natural que tenen la majoria de nines. És una pèrdua de sang que surt per la vagina durant uns dies cada mes. Aquest procés és part del que s’anomena cicle menstrual i està controlat per hormones com l’estrogen i la progesterona.
Si vols aprofundir en l’explicació, aquí tens més informació:
- Cicle menstrual: El cos de la dona es prepara cada mes per a un possible embaràs; si no ocorre la fecundació, el revestiment de l’úter, anomenat endometri, se’n desprèn i s’expulsa a través de la vagina, fet que causa el sagnat menstrual.
- Durada: la menstruació sol durar entre tres i set dies, i el sagnat pot variar d’una dona a una altra.
- Primera menstruació: la majoria de les dones tenen la seva primera regla que es diu menarquia entre els dotze i els catorze anys, però pot ser un poc abans o després.
- Menopausa: la menstruació generalment cessa entre els 45 i els 55 anys, i això marca l’inici de la menopausa.
- Productes d’higiene: per recollir el sagnat menstrual, les dones utilitzen compreses, tampons o copes menstruals.
P24.De quina manera puc xerrar de les ereccions?
R:Pots explicar que les ereccions són un procés natural que tenen els al·lots. El penis es fa més gran, gruixat i rígid perquè hi ha un augment el seu flux de sang.
Les ereccions són involuntàries i es poden produir bé per l’estimulació tàctil de la zona genital, o a través d’aromes, sons, imatges, fantasies sexuals que provoquen plaer. També poden aparèixer mentre es dorm.
P25.Com puc explicar què és un rotllo, l’enamorament i l’amor?
R:Cal dir que no són el mateix, i és important aprendre a diferenciar-los per tenir relacions sanes.
- Un rotllo és quan una persona t’agrada, t’ho vols passar bé amb ella, però no hi vols cap tipus de compromís.
- L’enamorament és quan se sent una forta atracció cap a una altra persona, en qui es pensa constantment, es vol saber tot d’ella i se sent felicitat i pessigolles a la panxa. Sovint, l’altra persona no sent el mateix; en aquest cas, es diu que és un enamorament no correspost.
- L’amor és un sentiment profund que es construeix amb confiança, respecte i suport mutu, i en què hi ha una relació d’estimació, compromís, cura mútua i seguretat.
P26:Per què és important xerrar d’orientació sexual i identitat de gènere?
R:Xerrar-ne ajuda a trencar prejudicis, fomenta el respecte i fa que tothom se senti reconegut i valorat. A més, si infants i adolescents tenen dubtes sobre com se senten, saber que poden xerrar amb tu amb confiança i sense judicis els dona seguretat i benestar.
Per poder parlar d’aquest tema, et pot ajudar saber que:
L’orientació sexual o de gènere d’una persona fa referència a quin tipus de persona l’atreu sexualment. Poden ser persones del mateix sexe (homosexualitat), del sexe oposat (heterosexualitat) o de tots dos (bisexualitat). Tots els tipus d’orientació sexual són naturals i vàlids.
La identitat sexual o de gènere és la forma en què cada persona es percep a si mateixa en relació amb el seu sexe o gènere, i pot ser home, dona o una altra. Algunes identitats de gènere més comunes són:
- Cisgènere: la identitat de gènere coincideix amb el sexe assignat en néixer.
- Transgènere: la identitat de gènere és diferent del sexe assignat en néixer.
- No binari: la identitat de gènere no s’identifica completament com a home o com a dona.
- Gènere fluid: la identitat de gènere pot variar amb el temps.
P27.Com puc ajudar el meu fill o filla si té dubtes sobre la seva orientació sexual o identitat de gènere?
R:Amb amor i respecte. Escoltant sense pressions i mostrant que pot comptar amb tu, sigui com sigui.
La pregunta que pot ajudar a saber quina orientació sexual es té és: «qui t’atreu o t’agrada?» I per saber la identitat de gènere, «com t’identifiques: com a home, com a dona o amb una altra identitat?» «La manera de vestir-te, de comportar-te i d’expressar-te coincideix amb les expectatives socials del sexe que t’assignen en néixer?»
P28.Quan es pot començar a tenir relacions sexuals?
R:No hi ha una edat determinada per tenir la primera relació sexual. L’important és voler-la tenir i que sigui una decisió personal i consensuada amb l’altra persona. Tampoc hi ha una manera correcta o incorrecta de viure-la, el més important és que sigui una experiència plaent i segura per a ambdós.
El concepte de «primera vegada» en l’àmbit sexual sol associar-se tradicionalment amb la penetració. No obstant això, la sexualitat és diversa i no es limita a la penetració. La primera relació sexual pot ser una experiència sexual que inclogui besades, carícies, abraçades o qualsevol altra activitat sexual que no sigui la penetració.
En el cas que sigui una relació amb penetració, és crucial conèixer els mètodes anticonceptius i de protecció per evitar embarassos no planificats i infeccions de transmissió sexual.
P29.Quins són els mètodes anticonceptius més comuns a l’adolescència?
R:N’hi ha de molts tipus: pastilles anticonceptives, anell vaginal, implant subcutani, dispositius intrauterins que són hormonals i prevenen l’embaràs... També hi ha el preservatiu o condó, que, a més de prevenir l’embaràs, és l’únic que protegeix de les infeccions de transmissió sexual (ITS).
Cal triar el més adequat per a cada situació i tenir en compte el doble mètode, que consisteix en l’ús del preservatiu i un altre mètode, per assegurar la protecció tant de les ITS com dels embarassos.
P30:Quina és la millor manera d’explicar les infeccions de transmissió sexual?
R:Convé explicar que són infeccions que es transmeten a través de les relacions sexuals sense protecció. Algunes de les més comunes són la clamídia, l’herpes genital, la sífilis, la gonorrea i el VIH. Moltes no presenten símptomes, o en presenten quan ja ha passat un temps des de la relació sexual, fins i tot anys, com en el cas del VIH. Per això és important usar de manera correcta i consistent el preservatiu durant les relacions sexuals per prevenir la majoria d’ITS.
P31.Com puc explicar què és una relació de parella sana?
R:Una relació sana es basa en la confiança, el respecte, la comunicació, la llibertat i la cura mútua. Ambdós s’hi han de sentir còmodes per expressar les seves opinions, dir «no» a allò que no agrada i tenir temps per a les pròpies amistats i interessos.
Una relació sana és la que fa que ambdós se sentin bé la major part del temps. Les relacions de control, gelosia o por no són sanes. Ningú hauria de controlar ni fer sentir malament l’altra persona.
P32.Com puc xerrar de pornografia amb adolescents?
R:Amb sinceritat. Xerrar de pornografia amb adolescents és important per ajudar-los a entendre que el que veuen en aquests continguts no reflecteix la realitat. Sovint mostra una visió distorsionada del sexe, del consentiment, dels cossos i de les relacions.
És essencial explicar que la pornografia no és una font fiable d’informació sobre sexualitat, i que pot transmetre idees que no són respectuoses ni saludables.
La conversa hauria de ser oberta, sense judicis, i amb espai perquè puguin expressar dubtes o inquietuds. Això els ajuda a desenvolupar un pensament crític i a construir una sexualitat basada en el respecte, el plaer compartit i el consentiment.