L'exhumació de Sant Francesc (Formentera) finalitza amb la recuperació d'almenys 6 cossos compatibles amb les víctimes del Penal de Formentera NNota Informativa

Les tasques d'exhumació del cementiri de Sant Francesc per a localitzar les restes de les 58 víctimes mortals del Penal de la Savina han finalitzat aquest dimecres, 13 d'abril, després de dues setmanes d'intervenció.

L'equip d'arqueòlegs de la Societat de Ciències Aranzadi ha excavat l'esplanada de terra situada davant la porta principal del cementiri, concretament l'espai comprès entre les files 1 i 6 del costat dret, una zona que correspon a l'espai assenyalat com a possible lloc d'enterrament de les víctimes del Penal de la Savina d'acord amb la documentació de l'època i amb l'estudi efectuat per l'historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza per a ATICS com a part del Segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears.

També s'ha actuat en la zona assenyalada com a possible lloc d'enterrament per la recerca del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, i inclosa en el Mapa de Fosses del Govern de les Illes Balears, situada una mica més a l'oest, davant el bloc dels columbaris, així com en els passadissos, on s'ha pogut comprovar que mai va haver-hi ús cementerial.

El resultat només ha estat positiu perquè a l'esplanada situada enfront de l'entrada del cementiri, on s'han intervingut un total de 20 sepultures individuals, situades a una profunditat mitjana de 1,80 metres.

En 15 d'elles “no s'han trobat restes que es puguin considerar compatibles amb els presos del Penal”, no obstant això, en les altres 5, hi ha indicis que apunten a “un possible resultat positiu” de la cerca, tal com ha detallat la responsable de Aranzadi, Almudena García-Rubio, en una roda de premsa celebrada aquest dimecres en el Consell de Formentera i en la qual també han participat la presidenta Ana Juan; el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado; i el vicepresident del Fòrum de la Memòria d'Eivissa i Formentera, i membre de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Artur Parrón.

“Enguany fa 80 anys que els franquistes van tancar el Campament de la Savina. Vuit dècades amb les víctimes abandonades sense làpida en el cementiri de Sant Francesc. Ara toca fer la feina que s'hauria d'haver fet abans: continuarem treballant per a trobar-les, identificar-les i retornar-les a les seves famílies”, ha dit el Secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado.

La presidenta del Consell de Formentera ha destacat la feina "conjunta que s'està portant a terme entre les administracions i el Fòrum per la Memòria per intentar retornar la dignitat a les víctimes i les seves famílies, malgrat que arribem tard". Ana Juan ha assegurat que "s'ha de continuar treballant i investigant en aquesta època negra de la nostra història com ho estan fent les administracions progressistes, sobretot quan tenim amenaces de partits que volen deixar en l'oblit.

Restes humanes de 6 individus compatibles amb les víctimes del Penal

És en les darreres files de l'esplanada, en concret en les files 5 i 6, on s'han localitzat les restes humanes de 6 individus que, per les seves característiques, serien compatibles amb les mates del Penal de la Savina.

Es tracta d'enterraments situats a la part inferior de les tombes, per la qual cosa correspondrien als més antics, que pertanyerien tots ells a individus homes, enterrats en taüts molt senzills dels quals només queden algunes restes.

En un d'aquests enterraments, corresponent a un home jove, s'ha recuperat una medalla de la Verge de la Miraculosa, exactament igual a la que es va recuperar fa uns mesos en la fossa del cementiri de Son Coletes, a Manacor (Mallorca), i igual a les trobades al cementiri del Fuerte de San Critsóbal, a Pamplona -un cementiri de presos d'un penal franquista- i en la Fossa d’Iragorri, també a Navarra.

A més, un altre dels esquelets trobats presenta signes evidents de tuberculosis, una malaltia molt comuna entre la població reclusa. De fet, de les 58 víctimes mortals del Penal, 18 d'ells van morir per tuberculosi segons certificació facultativa. I, a més: segons el Registre Civil, només hi ha dues persones que morissin per tuberculosis a Formentera en el període 1940-1942 i van anar dues dones.

El següent pas: les anàlisis de laboratori

Ara, seran els treballs de laboratori que ja està duent a terme el professor de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la universitat del País Basc, Luis Ortega, els que hauran de determinar si efectivament les restes trobades corresponen a les víctimes del Penal.

En concret, serà a través d'una anàlisi dels isòtops d'estronci, que es poden mesurar amb l'esmalt de les dents, la qual cosa permetrà confirmar que les restes corresponen a persones no naturals de les Illes Balears i, per tant, distingir entre població local i població reclusa, ja que només 2 de les víctimes mortals del Penal de la Savina eren originàries de les Illes Balears.

A l'espera d'aquests resultats, i davant la possibilitat d'haver trobat les restes de les víctimes del Penal, el Govern, a través de la Vicepresidència de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, ja s'ha posat en contacte amb els governs autonòmics d'Extremadura, Múrcia, d'on eren originàries la majoria de les víctimes, així com amb els governs de Canàries, Comunitat Valenciana, Catalunya i Madrid, lloc de procedència per a, en cas d'obtenir resultats positius, poder iniciar com més aviat millor les tasques de recollida d'ADN de les famílies.

Així mateix, la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica i la Direcció General de Memòria del Govern, ja treballen en la proposta d'una segona fase d'exhumació del cementiri de Sant Francesc, que haurà de ser aprovada per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, i que permetria excavar la zona final de l'esplanada per a finalitzar la cerca de les víctimes, perquè tot apunta al fet que és en aquest àrea on van poder ser enterrats els morts en el Penal, mentre que la zona de l'entrada hauria estat reservada per als enterraments ordinaris.