El Govern lliura als familiars les restes de cinc víctimes recuperades a Son Coletes NNota Informativa

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el vicepresident Juan Pedro Yllanes, juntament amb el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, han assistit avui a l’acte de lliurament de les restes de les cinc primeres víctimes identificades al cementiri de Son Coletes, a Manacor, a les seves famílies. Es tracta d’Antoni Alomar Mas, rellotger natural de Llubí, que vivia a Manacor i va desaparèixer l’agost de 1936; Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, desaparegudes també durant aquells dies i tancades a la presó de Manacor; Pere Llull Fullana, batle republicà d’Algaida, desaparegut des del 17 d’agost de 1936 a Manacor, i Miquel Palmer Durán, Simonet, jove manacorí que tenia 18 anys quan fou assassinat, després de ser detingut al peu d’un turó la nit del desembarcament de les tropes de Bayo al Llevant de Mallorca.

Les restes de les víctimes han estat lliurades a les famílies de mans de diferents representants institucionals i d’entitats, com la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, entitats memorialístiques -l’associació Memòria de Mallorca i el comitè de Son Coletes-, entitats socials -Dones de Llevant, Moviment Feminista de Mallorca-; membres dels equips d’arqueòlegs que han treballat a Son Coletes i els investigadors Antoni Tugores i Antoni Sureda.

La presidenta ha mostrat el seu agraïment a les famílies i a totes les persones presents en aquest acte "d'amor infinit, de gratitud, de perdó, de reparació i sobretot de justícia". A més, ha recordat la feina feta amb moltes dificultats per "les associacions memorialístiques, historiadors i persones que han investigat durant molts anys per fer possible que avui puguem tornar els cossos a les famílies". Finalment, ha demanat perdó, perquè la reparació arriba massa tard, i ha mostrat el compromís del Govern de seguir treballant "per fer aquestes processos de reparació el més ràpid possible". "Seguirem lluitant i reivindicant la història viscuda i no deixarem que s'oblidi el que va succeir". 

Per la seva banda, el vicepresident Yllanes ha afirmat que “avui posam fi a més de 80 anys d’espera. És un dia en què els Drets Humans, base fonamental de la democràcia, es fan efectius per fi”, per afegir que “així i tot, sabem que arribam tard: han hagut de transcórrer més de 40 anys en democràcia i com a societat democràtica no ens podem permetre aquest retard. Per això vull deixar clar que no estalviarem esforços ni recursos en actuacions com aquesta que ens dignifiquen com a societat”. Yllanes també ha agraït els esforços realitzats al llarg d’aquests anys a les entitats memorialístiques, investigadors, historiadors i responsables municipals.

Per al secretari autonòmic, Jesús Jurado, “actes com el d'avui, de retorn i d'homenatge a les persones assassinades pel franquisme, són passos imprescindibles per a la nostra societat i les nostres institucions, sobre els quals es pot edificar una convivència sòlida. Amagar els problemes a un calaix no els resol, així com no ha resolt res amagar la memòria i els assassinats a una fossa. Obrim les fosses i retornam els desapareguts a les seves famílies per poder tancar les ferides". El batle de Manacor s'ha dirigit a les famílies: "I ara vosaltres, les famílies, recolliu alguna cosa més que les seves restes per poder donar-los digna sepultura. Recolliu i recollim tots la seva història, la seva dignitat. Recollim també la veritat, que se’ns escapolia, amagada davall metres de terra, però que avui podem conèixer amb pèls i senyals". 

Al llarg de l’acte, el Govern també ha lliurat els certificats de reconeixement de la condició de víctima del franquisme a les cinc víctimes identificades de Son Coletes i als seus familiars represaliats: Sebastià Bonet Fullana, Llorenç Salas Domenge, Margalida Jaume Vanrell, Pere Llull Mudoy i Antoni Llull Fullana.

Maite Blázquez, portaveu de la Comissioó de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears i neta de víctima identificada a Porreres, ha intervingut en nom de les families.

Posteriorment, les restes de les cinc víctimes han estat enterrades en la intimitat per part de les respectives famílies. Les restes de Pere Llull Fullana, batle republicà d’Algaida, han estat traslladades fins al seu municipi on avui vespre se li retrà homenatge en un acte organitzat per l’Ajuntament d’Algaida i la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern.

Les anàlisis d’ADN i els estudis antropològics de les restes humanes exhumades al cementeri de Son Coletes han revelat, fins a dia d’avui, la identitat d’aquestes cinc víctimes recuperades. Les tasques d’excavació i exhumació es varen dur a terme per l’empresa ATICS els mesos de juliol i agost de 2020, emmarcades en el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears.

El procés d’identificació

L’estudi antropològic, que es va dur a terme just acabada la feina de camp, entre agost i setembre de 2020, va permetre estudiar en detall les característiques físiques de cada una de les restes trobades.

Amb aquestes dades a la mà, a mitjan mes de setembre l’equip d’ATICS va fer la tasca de recopilació de documentació i realització d'entrevistes i presa de mostres als familiars d'una seixantena de víctimes de la repressió franquista que podrien estar enterrades a la fossa de Son Coletes.

La presa de mostres d’ADN d’aquests familiars, juntament amb les mostres d’ADN de les restes òssies, s’han analitzat aquests darrers mesos en el laboratori d’ADN antic de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S’han comparat diferents marcadors genètics de totes les mostres i s’ha aconseguit un grau altíssim de concordança en les cinc víctimes identificades.

25 víctimes localitzades a Son Coletes

Els treballs genètics duts a terme fins ara pel Laboratori de la UAB i pel Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) també han permès acabar de fixar el nombre total de víctimes recuperades en la primera fase d’excavacions i exhumacions de Son Coletes. Les anàlisis d’ADN han permès seqüenciar les restes d’entre 6 i 9 víctimes, totes masculines, en els agrupaments d’ossos fragmentats localitzats, amb la qual cosa el balanç global de víctimes s’apropa a un màxim de 25 individus localitzats, entre els quals hi ha sis milicians de les tropes de Bayo.

Els resultats d’aquestes identificacions obren, a més, noves vies de recerca, ja que en un principi es pensava que ni Pere Llull Fullana ni Miquel Palmer Duran fossin a Son Coletes, sinó que l'hipòtesi era que havien mort al cementeri de Son Mas. D’altra banda, la identificació d’un dels fragments parcials localitzats reforça la hipòtesi que, amb motiu de les diferents reformes del cementeri de Son Coletes, alguns dels cossos varen ser retirats però que encara queden restes disperses entre les síquies. Es tracta d’una informació que s’ha de tenir en compte amb vista a futures actuacions d’excavació i exhumació.

De fet, el tercer Pla de Fosses del Govern, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, i que ja es troba en fase de licitació preveu una segona fase d’excavació i exhumació al cementiri de Son Coletes.

17  Fosses intervingudes

Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a 17 fosses. Fruit d’aquestes intervencions s’han recuperat les restes de d'un mínim de 161 cossos i s’han identificat 30 víctimes de la repressió franquista, ja sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern (14 identificacions a Porreres l’any 2016 i 8 dins el Pla de Fosses 2018-2019) o intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, amb la UIB i l’Ajuntament de Sant Joan (3 identificacions l’any 2014 a la fossa de Sant Joan). 

A l’acte d'avui, també han assistit el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, el batle de Manacor, Miquel Oliver, la batlessa d’Algaida, Maria Antònia Mulet, la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, el president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomàs i representants d’entitats memorialístiques i entitats socials, com Amnistia Internacional, entre d’altres.

Qui eren:

Antoni Alomar Mas

Originari de Llubí, era rellotger i vivia a Manacor. Tenia 42, esposa i dues filles, que aleshores tenien 8 i 11 anys. Desaparegué la segona quinzena d’agost de 1936, juntament amb la seva muller, Margalida Jaume.

Francesca Llull Font i Francesca Salas Llull

Francesca Llull Font era nascuda a Manacor el 1885, casada, amb una filla i un fill. El seu marit, Llorenç Salas Domenge, fou assassinat el 17 d’agost de 1936. Dos dies després foren detingudes ella i la seva filla, Francesca Salas Llull —nascuda el 1911— i tancades a la presó de Manacor. Varen ser assassinades al cementeri de Son Coletes. Des del passat 27 de febrer, el seu nom és recordat en el carrer Sales de Manacor amb dues llambordes d’acer del projecte Pedres de la Memòria , impulsat per la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, emmarcades en el projecte internacional de la Fundació Stolpersteine.

Pere Llull Fullana, Tiró 

Fill de Pere Llull Mudoy i de Margalida Fullana Pizà, va néixer a Algaida el 20 de maig de 1908. Casat amb Francisca Miralles, no tingueren fills. Tenien botiga i negoci de productes agrícoles. Fou batle per Esquerra Republicana, designat en la Comissió Gestora de 25 de juny de 1936. Era íntim amic de Llorenç Antich i de Pere Capellà (Mingo Revulgo). Aquest, quan se n’anà, l’avisà que anaven per ell i li va insistir que fugissin junts, però Pere li contestà que mai no havia fet res mal fet i no tenia per què fugir ni amagar-se. Així ho recull Rafel Antich Servera, en el llibre Memòria als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la Guerra Civil de 1936.

El detingueren el 16 d’agost de 1936 i el conduïren a la Casa de la Vila, des d’on a la nit el portaren a Son Coletes, juntament amb vuit algaidins més. Dos d’ells eren el seu pare i el seu germà Antoni, segons consta al Diccionari vermell de Llorenç Capellà. Una pedra de la memòria el recorda davant l'Ajuntament d'Algaida des de 2018.

Miquel Palmer Duran, Simonet

Miquel Palmer, de malnom Simonet, pertanyia a les Joventuts Republicanes i, de tant en tant, treballava de fuster. Va ser tamborer dels cossiers de Manacor i era conegut com a caricaturista al setmanari Nosotros, on firmava amb el pseudònim de Verax. Com a dibuixant satíric, va criticar el privilegi dels rics, la supèrbia dels poderosos i la relació tan estreta que tenien les dretes amb l’Església, amb vinyetes crítiques i sarcàstiques.

Segons la informació recollida en el Diccionari vermell, era un al·lot que gaudia de moltes simpaties. Va regalar a la Societat d’Esquerra Republicana un quadre amb la caricatura d’Azaña, que encara és recordat pels vells militants. El mataren un dia d’agost del 36 a Son Coletes després de ser detingut quan tornava cap al poble després d'haver pujat a un turonet amb un grup d'amics per veure de lluny les tropes de Bayo, que havien desembarcat al port.