Eivissa. – El president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, Francesc Fiol, s'ha reunit aquest dimecres, 7 d'octubre de 2026, amb el president del Consell Insular d'Eivissa, Vicente Marí Torres, per presentar-li la Memòria del CES 2025.
A la reunió també hi ha assistit el conseller executiu del Departament de Presidència, Hisenda, Gestió Econòmica i Esports del Consell Insular d'Eivissa, Salvador Losa Marí. Així mateix, hi han estat presents la secretària general del CES, Pilar Torrebella; el director de la Memòria, Jaume Rosselló, i la consellera del CES del Grup III en representació del Consell Insular d'Eivissa, Josefa Gutiérrez Costa.
🔗 Podeu consultar la Memòria del CES Illes Balears 2025: https://memoriacesib.es/2025/
Durant la trobada i la roda de premsa posterior, es varen exposar les principals conclusions sobre la situació econòmica, laboral i social:
Eivissa va rebre 3,38 milions de turistes l’any 2025, un 3,3% més que l’any anterior. No obstant això, les pernoctacions varen caure un 4,8% i l’estada mitjana també va baixar fins a situar-se en 5,4 dies. Són algunes de les conclusions de la Memòria sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears de 2025, presentada avui al Consell d’Eivissa.
Les dades de la memòria també mostren un augment de la despesa turística. Els turistes d’Eivissa són els que més gasten per persona i per dia a les Balears: 224 euros, un 5% més que l’any anterior. Això indica que Eivissa té el turisme de major poder adquisitiu de les illes.
Durant la roda de premsa, s’han posat també sobre la taula les dades de creixement econòmic d’Eivissa. En concret, les Pitiüses varen experimentar durant l’any 2025 un creixement del valor afegit brut (VAB) del 2,9%. Aquest índex està per sota de Mallorca (3,2%) i per sobre de Menorca (2,2%). Les Pitiüses representen el 14% del VAB total de les Balears i concentren una part important de l’activitat turística.
◦ Pressió humana
Pel que fa a la pressió humana durant l’estiu, la memòria del CES posa de manifest que Eivissa pateix una sobrecàrrega de població molt elevada durant la temporada turística. En concret, l’agost de 2025, l’Indicador de Pressió Humana (IPH) va arribar a les 297.307 persones, un 81% més que la població censada (164.265). Es tracta d’una pressió sobre els serveis, l’habitatge i les infraestructures molt superior a la de Mallorca (49,8%).
En aquest sentit, el conseller insular de Presidència, Hisenda, Gestió Econòmica i Esports, Salvador Losa, ha assenyalat que "les dades de l’IPH no s’han d’analitzar únicament com una fotografia fixa d’un moment concret, sinó com una tendència que s’ha d’observar des d’anys enrere fins avui".
Losa ha destacat que "des de 2016, el nombre de turistes durant el mes d’agost ha disminuït en gairebé 30.000 persones diàries, mentre que el nombre de residents ha augmentat en 22.000". En aquest sentit, ha recordat que "aquest increment del 81% que assenyala l’informe per a 2025 era del 121,8% l’any 2016".
"De fet, en els darrers anys, durant el mes d’agost ja no hi ha hagut més turistes que residents, sinó més residents que turistes, una situació que mai havíem viscut a l’illa d’Eivissa", ha conclòs Losa.
◦ Habitatge
La memòria també reflecteix l’evolució dels preus de venda i lloguer d’habitatge a les Balears. El preu mitjà del metre quadrat de sòl urbà a les illes va ser, l’any 2025, de 401,3 euros, més del doble que al conjunt de l’Estat. Les Balears són també la comunitat amb l’índex de preu de l’habitatge de lloguer més elevat de l’Estat, segons les darreres dades disponibles. Així, l’esforç per comprar un habitatge a les Balears és de 61,4 anys de renda. Una altra dada destacable de la memòria és que el 23% de les compravendes a les Balears són fetes per no residents.
◦ Mercat laboral
Pel que fa al mercat laboral, Eivissa mostra una alta estacionalitat i temporalitat. L’índex d’estacionalitat, que compara les dades de juliol amb les de desembre, és el segon més alt de l’arxipèlag després de Formentera, amb un 78,6%. Pel que fa a la taxa de temporalitat —el percentatge de treballadors que tenen un contracte de durada determinada en relació amb el total d’assalariats— és del 34,3% a les Balears. En el cas concret d’Eivissa, la contractació temporal i fixa-discontínua és molt elevada. L’illa, a més, va registrar el 2025 un augment de l’1,9% en el nombre d’afiliats a la Seguretat Social.
◦ Població, educació i abandonament escolar
D’altra banda, segons la memòria del CES, la població d’Eivissa l’any 2025 va créixer un 1,7% i ja se situa en 164.265 habitants. El percentatge de població nascuda a l’estranger és del 34,7%, i un 27,5% va néixer a altres comunitats autònomes.
Pel que fa al sistema educatiu, les Balears varen registrar el 2025 una taxa d’abandonament escolar primerenc superior a la mitjana estatal: un 15,2% davant el 12,8% del conjunt d’Espanya. A Eivissa, el percentatge d’alumnat que està matriculat en el curs que li correspon als 15 anys és del 74,1%. Aquest valor està per sota de Menorca (81,4%) i per sobre de Mallorca (72%). D’altra banda, l’ús del català en els exàmens de selectivitat a Eivissa i Formentera és del 46,9% (2025), el més baix de les illes, amb una tendència a la baixa.
◦ Medi ambient
La memòria del CES també posa de manifest que les reserves hídriques d’Eivissa estan en nivells crítics, amb un percentatge del 36,3% el 2025. D’altra banda, segons les dades de l’any 2024, l’illa genera una quantitat de residus per persona i dia superior a la mitjana balear, amb 1,49 quilograms. En canvi, l’indicador que mesura el grau de recollida selectiva és molt millor a Eivissa que a les altres illes, amb un 45,3% davant del 27,6% de Mallorca i el 29,9% de Menorca.
Eivissa mostra també un dèficit estructural d’electricitat: la demanda triplica la producció local. El 2025, la producció va augmentar un 18,6%, però la dependència externa continuà sent molt elevada.