Llengua blava

La llengua blava és una malaltia viral infecciosa no contagiosa que afecta els remugants domèstics i salvatges, provocada per un arbovirus (família Reoviridae, gènere Orbivirus) que es transmet, únicament, mitjançant la picadura de moscards del gènere Culicoides infectats. D'aquesta manera, la distribució i dispersió de la malaltia depèn de la distribució dels seus vectors biològics.

És una malaltia inclosa en la llista de malalties de notificació obligatòria a la Comissió de la Unió Europea i a l'OIE (Organització Mundial de la Sanitat Animal), i està inscrita a la llista del Codi sanitari i el Manual de proves de diagnòstic i vacunes per als animals terrestres d'aquesta organització.

Davant la detecció a la península ibèrica dels diferents serotipus del virus de llengua blava durant els darrers anys (serotipus 1, 4 i 8), s'han implementat les mesures de control pertinents, amb els programes de vigilància serològica, clínica i entomològica, del control de moviment d'animals d'espècies susceptibles a les malalties des de les zones restringides, així com un programa de vacunació davant diferents serotipus.

La comunitat autònoma de les Illes Balears està declarada com a territori lliure de la malaltia. La Subdirecció General de Sanitat i Higiene Animal i Traçabilitat del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (en endavant MAPA) s'encarrega de coordinar els programes d'eradicació i d'informar la Comissió Europea de l'evolució d'aquestes malalties. La comunitat Autònoma de les Illes Balears, a partir de la normativa vigent, du a terme el seu propi programa de control, dissenyat anualment pel Servei de Ramaderia de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural i executat pel Departament de Sanitat Animal de SEMILLA EPE, amb l'objectiu de dur a terme una vigilància activa, serològica i entomològica que permeti la detecció de l'aparició de la malaltia mitjançant un sistema d'alerta amb el control dels animals sentinelles i la captura dels vectors, per tal d'instaurar mesures que frenin la disseminació i els perjudicis que ocasionaria la malaltia.

Les proves de camp i la presa de mostres que es preveuen en el programa es divideixen en dues parts, la vigilància serològica i la vigilància entomològica. La vigilància serològica es basa en la realització d'un mostreig en animals de les espècies sensibles (preferiblement bovina) que permetin detectar l'evidència de circulació vírica. També es duu a terme la investigació i el seguiment dels casos de sospita comunicats pels titulars de les ramaderies o els veterinaris responsables.

El personal de SEMILLA és l'encarregat de dur a terme aquestes proves a les explotacions que no pertanyen a cap agrupació de defensa sanitària (ADS), mentre que a les explotacions incloses a una ADS, les fan els respectiurs veterinaris responsables.

La vigilància entomològica es duu a terme mitjançant la instal·lació de trampes per a la recollida setmanal de moscards a explotacions seleccionades.