Influença aviària
La influença aviària (IA) és una malaltia greu i molt contagiosa provocada pel virus del gènere Influenzavirus A, que afecta les aus de corral, altres aus captives i aus silvestres, i que pot propagar-se a mamífers com els porcs i les persones.
Hi ha diverses soques de virus d'influença aviària, que se solen classificar en dues categories: influença aviària poc patògena, amb absència o presència lleu de signes clínics; i influença aviària altament patògena, que produeix signes clínics greus i/o alta mortalitat.
La declaració obligatòria de la malaltia pertoca a dos serotipus, en particular H5 i H7, d'acord amb el Codi sanitari dels animals terrestres de l'Organització Mundial de la Sanitat Animal (OIE).
El subtipus altament patogen H5N1 va infectar per primera vegada l'ésser humà l'any 1997, durant un brot registrat a la Xina. Des de la seva reaparició l'any 2003 i 2004, aquest virus aviar s'ha propagat d'Àsia a Europa i Àfrica, i ha produït milions de casos d'infecció a aus de corral d'alguns països i a centenars de persones, i n'ha produït, en molts de casos, la mort. Aquest fet va crear un estat d'alarma social que provocà un major control en tots els aspectes relacionats amb les aus, que es va traslladar a normativa diversa que ha canviat de forma ràpida durant aquests anys, segons els coneixements tècnics i l'experiència adquirida.
El programa de vigilància té com a objectiu la detecció de la malaltia mitjançant una vigilància activa i passiva, i l'establiment de les mesures de control i eradicació que s'haurien d'adoptar, en el cas d'animals positius, per evitar la difusió del virus a altres animals i persones. El programa de vigilància es basa en les recomanacions establertes a la Decisió 2010/367/EU.
L'objectiu de la vigilància activa en aus de corral és la detecció de les infeccions subclíniques de IA de baixa patogenicitat dels subtipus H5 i H7, com a complement dels sistemes de detecció precoç, per evitar-ne la disseminació i prevenir la possible mutació a soques d'alta patogenicitat. Per això, es duu a terme un mostreig representatiu mitjançant proves serològiques estratificades en virtut de cada categoria d'au (gallines ponedores en règim extensiu, gallines reproductores, aus de caça i de cria, gallinàcies i ratites), de manera que les mostres es puguin considerar representatives de tot el territori.
També s'ha de fer la vigilància passiva en aquells casos de sospita per comunicacions de símptomes clínics compatibles amb la malaltia. En aquests casos els serveis veterinaris oficials han de fer una avaluació de risc amb diverses actuacions segons el seu resultat (arxiu, vigilància i enquesta epidemològica, mostres...).
El Servei de Ramaderia elabora anualment el programa en l'àmbit de les Illes Balears per a l'aprovació posterior per part del director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. La presa de mostres que es preveu en el programa la duu a terme el personal dels Serveis Centrals del Servei de Ramaderia o dels serveis oficials dels consells insulars. En casos de sospita o animals positius a la malaltia, els serveis veterinaris de SEMILLA han d'actuar de reforç seguint les instruccions del Servei de Ramaderia.