Torna

Qualitat dels Serveis

En aquesta tercera pàgina web mostram una sèrie d'indicadors sobre eficiència i eficàcia relacionats amb la gestió sanitària. Les dades només fan referència al Sistema Nacional de Salut, és a dir hospitals públics, xarxa d'ús públic, i hospitals amb concerts substitutoris. 

Les dades estan extretes i graficades des del web "Indicadores Clave Sistema Nacional de Salud". Aquesta es carrega amb un parell d'anys de retard, per això la informació que es presenta no està afectada per l'actual pandèmia de la Covid-19.

Les abreviatures dels gràfics són: AN (Andalusia), AR (Aragó), IB (Illes Balears), CN (Canàries), CB (Cantabria), CT (Catalunya), VC (Comunitat Valenciana), MD (Madrid), MC (Regió de Múrcia).

1. Estança mitjana ajustada per la casuística (SNS):

El següent gràfic fa referència a l'estança mitjana ajustada per la casuística, que es fa servir per saber si l'estança mitjana pròpia d'un hospital ha estat major (pitjor) o menor (millor) que la d'altres hospitals si s'hagués atès el mateix nombre de pacients que ells. De les comunitats comparades, Madrid, Catalunya i València tenen millors resultats que les Illes Balears, que es troba empatada amb Cantàbria. No obstant això, segon les dades del darrer any disponible (2018) les Illes Balears sofreixen un augment en l'estança mitjana, superant, inclús, els nivells de 2012.

estancia media ajustada hasta 2017 21102019.PNG

2. Percentatge de reingressos (SNS):

Respecte al percentatge de reingressos, les Illes Balears es troben en la mediana de les comunitats comparades en el gràfic, amb una tendència irregular que és comú a totes les comunitats comparades. En 2019 es veu una lleugera baixada respecte l'any anterior (data darrera consulta: 18/08/2021).

PORCENTAJE GLOBAL REINGRESOS 2012-2019 - 18082021.PNG

3. Percentatge de reingressos urgents després d'una cirurgia programada (SNS):

El percentatge de reingressos urgents després d'una cirurgia programada, que mesura la proporció de casos en els quals, després de l'alta, el pacient torna a ser ingressat en el mateix hospital. Les Illes Balears tenen un percentatge alt, que supera el 3,8%, arribant en el 2019, el darrer any del que es tenen dades, al nivell més alt dels darrers anys, després de que del 2015 al 2017 hi hagués una certa estabilització (data darrera consulta: 18/08/2021).

PORCENTAJE REINGRESOS URGENTES TRAS CIRUGIA PROGRAMADA 2012-2019 - 18082021.PNG

4. La taxa d'infecció hospitalària (SNS):

La taxa d’infecció hospitalària (IH) o nosocomial fa referència a la qual s’adquireix a l’hospital o altre servei de salut. La taxa de les Illes Balears estaria en la mediana de les diferents comunitats comparades. Les dades han estat molt similars des de l'any 2011, excepte una acusada pujada en 2015. Encara així, l'any 2018 presenta una petita pujada respecte a l'any precedent. De l'any 2016 no hi ha dades.

Tasa de infección hospitalaria hasta 2017 22102019.png

5. Taxa de fractures de maluc en pacients ingressats (SNS):

En el cas de la taxa de fractures de maluc en pacients ingressats, les Illes Balears tenen uns valors dins la mediana. Després d'una pujada l'any 2017 que la va posar per damunt de la majoria de comunitats comparades, l'any 2018 va baixar lleugerament, mantenint el mateix valor l'any 2019, darrer any del que es tenen dades (data darrera consulta: 19/08/2021).

TASA FRACTURAS CADERA 2012-2019 - 19082021.PNG

6. Mortalitat intrahospitalària després intervenció quirúrgica per cada 100 altes quirúrgiques:

En referència a la mortalitat intrahospitalària després la intervenció quirúrgica, les Illes Balears al darrer any disponible ha tingut una baixada considerable. Es troba empatada amb Madrid i només Cantàbria té dades millors d’entre les comunitats comparades.

Mortalidad intrahospitalaria tras intervención hasta 2017 22102019.png

7. Grau de satisfacció dels ciutadans amb el funcionament del sistema sanitari públic:

Respecte al grau de satisfacció dels ciutadans amb el funcionament del sistema sanitari públic, les Illes Balears tenen un bon percentatge, lleugerament per damunt de la mediana, però per davall de Cantàbria o Aragó.

Grado satisfación ciudadanos hasta 2018 22102019.png

8. Temps mitjà d'espera (en dies) per a una intervenció quirúrgica no urgent:

Pel que fa al temps mitjà d'espera (en dies) per a una intervenció quirúrgica no urgent, a les Illes Balears ha oscil·lat en els darrers anys entorn els 70-80 dies. Això no obstant, l'any 2020, a causa de la crisi de la COVID 19, el temps d'espera es va disparar a totes les comunitats. A les Balears arribaren als cent trenta-cinc dies, baixant lleugerament el 2021 fins als cent vint-i-cinc dies, però lluny encara dels setanta-tres dies que es va assolir l'any 2019, el millor de tot el període analitzat. Les dades balears de l'any 2021 són pràcticament exactes a Canàries i Cantàbria.

TIEMPO MEDIO ESPERA INTERVENCIÓN NO URGENTE 2013-2021 - 31012022.PNG

9. Temps mitjà d'espera per a una primera consulta d'atenció especialitzada:

El darrer gràfic fa referència al temps mitjà d'espera per a una primera consulta d'atenció especialitzada, i en aquest cas les Illes Balears tenen una bona dada, ja que és la primera empatada amb la Comunitat de Madrid, amb molta diferència amb la resta. Són les dues úniques comunitats que es troben per davall dels quaranta dies. La pujada de l'any 2020 respecte a anys anteriors, comú a totes les comunitats, és conseqüència de la crisi de la COVID 19, però durant el 2021 la dada va baixar també a totes les comunitats comparades.

TIEMPO MEDIO ESPERA PRIMERA CONSULTA ATENCIÓN ESPECIALIZADA 2013-2021 - 31012022.PNG