Drets lingüístics en l’àmbit de les relacions comercials i de serveis
A les Illes Balears els ciutadans tenen dret a relacionar-se en català amb les empreses privades proveïdores de béns i de serveis, les quals estan subjectes al que estableix la Llei de normalització lingüística quant a l’oficialitat de la llengua catalana i els drets lingüístics dels ciutadans. És responsabilitat de les institucions públiques vetlar perquè això es tradueixi en la possibilitat de rebre informació i documentació en llengua catalana sobre els béns i els serveis oferts, d’adreçar-se als proveïdors en català, oralment i per escrit, i de rebre una resposta en la mateixa llengua, en un context en què el ciutadà, com a client, se senti convidat a emprar el català amb normalitat i amb la garantia que fer-ho no li reportarà cap forma de discriminació.
Normativa de referència
● Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears
Article 2
1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.
2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.
Article 3
Les persones jurídiques de l’àmbit territorial de les Illes Balears s’han d’atenir, també, als punts que estableix l’article anterior.
► EMPRESES PÚBLIQUES O QUE PRESTEN SERVEIS PÚBLICS MITJANÇANT CONCESSIÓ
● Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
Article 2
Àmbit d’aplicació
1. Aquest Decret és d’aplicació en l’àmbit del Govern de les Illes Balears i de l’Administració de la Comunitat Autònoma, com també de les entitats regulades en la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental.
2. Les referències a l’Administració de la Comunitat Autònoma que es fan en aquest Decret inclouen, en allò que escaigui, el Govern de les Illes Balears i, en tot cas, les entitats esmentades en l’apartat anterior.
Disposició addicional vuitena
Desplegament de la disposició addicional cinquena de la Llei 3/2003
1. D’acord amb el que preveu la disposició addicional cinquena de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en la mesura que despleguen els articles 43 i 44 de la Llei esmentada, els articles 3.1, 7, 8, 12.1, 13-17, 19, 20, 23, 24, 28 i 29.1 d’aquest Decret són aplicables, sens perjudici de l’autonomia d’organització de cada ens i sempre que no entrin en contradicció amb la seva reglamentació específica:
[...]
e) Als concessionaris de serveis públics de competència de les administracions de les Illes Balears.
► EMPRESES PRIVADES
● Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears [derogada]
Aquesta norma preveia mesures per garantir als ciutadans l’exercici dels seus drets lingüístics en l’àmbit de les relacions comercials o de serveis:
Article 8
Drets lingüístics dels consumidors
1. En els establiments regulats en aquesta Llei, els consumidors tenen dret a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears, i no podran ser discriminats o atesos incorrectament per raó de la llengua oficial que emprin.
2. En els establiments al detall que disposen d’una plantilla laboral de més de tres treballadors, els consumidors tenen, a més, el dret de ser atesos en la llengua oficial de les Illes Balears que escullin.
3. La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per als consumidors dels establiments oberts al públic han de ser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
En els termes que reglamentàriament es determinin, els establiments comercials informaran els consumidors dels seus drets lingüístics mitjançant la col·locació dels anuncis corresponents.
4. Les administracions competents promouran l’ús progressiu de la llengua catalana en les activitats comercials, com també en els rètols, símbols i distintius dels establiments comercials de les Illes Balears.
Article 49
Infraccions greus
Es consideren infraccions greus, les següents:
[...]
o) Les actuacions que impedeixin o dificultin l’exercici dels drets lingüístics reconeguts en aquesta llei.
La Llei 11/2001 va ser derogada per la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears, la qual no preveu cap regulació en matèria de drets lingüístics dels ciutadans. Aquesta és la norma vigent actualment.
● Llei 7/2014, de 23 de juliol, de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears
Article 30
Llengua utilitzada en la informació
1. Tota la informació facilitada al consumidor a què es refereix aquest capítol ha de figurar almenys en una de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma.
2. Quan es tracti de productes les dades d’etiquetatge dels quals tenguin rellevància per a la salut o la seguretat de les persones, la informació facilitada ha de figurar almenys en la llengua oficial de l’Estat.
Article 72
Mesures cautelars
1. L’òrgan de l’administració competent en matèria de consum pot acordar, motivadament, a instància pròpia, a proposta de la inspecció, de l’instructor del procediment sancionador, del mateix responsable si voluntàriament ho sol·licita així o a instància d’altres administracions, les mesures cautelars que es considerin oportunes en els supòsits següents:
[...]
c) Quan es comercialitzin béns o productes mancats d’etiquetatge obligatori o figuri en una llengua no oficial a la comunitat autònoma.
● Decret 20/2015, de 17 d’abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d’òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears
Article 111
Condicions i requisits mínims dels establiments de restauració
Els establiments de restauració han de complir les condicions i els requisits mínims següents amb caràcter general:
a) Personal:
Amb independència del compliment de les obligacions que estableix la legislació en matèria de sanitat i consum, que s’han de complir en els seus estrictes termes:
― Ha de disposar dels coneixements i la formació que siguin necessaris per dur a terme la seva activitat i que garanteixin la correcta prestació del servei.
[...]
― A l’inici de la seva activitat en l’empresa, la direcció de l’establiment ha de donar a conèixer als empleats un manual de benvinguda que reculli els termes adequats de presentació, les fórmules de cortesia i el tracte correcte al client, que ha de ser complert pel personal.
― S’ha de disposar de personal que parli alguna de les llengües oficials de la comunitat autònoma.
[...]
d) Informació:
― Les cartes o les llistes de preus de tots els serveis oferts, l’horari d’obertura i tancament, l’horari de menjador, si escau, així com la composició i el preu del menú del dia, si s’ofereix, s’han d’exhibir en un lloc visible i accessible pels clients i han de constar en almenys una de les llengües oficials de la comunitat autònoma. [...]
| Durant la X legislatura es va començar a tramitar una nova llei per regular la protecció de consumidors i usuaris. La nova norma havia de contenir un apartat sobre drets lingüístics, amb la intenció de recuperar el contingut de la Llei 11/2001, abans esmentada. Podeu consultar el text de l'avantprojecte de llei en aquest enllaç. |