Torna

Departament de Cultura

Tornar al llistat de notícies

20/09/2017

Antoni Ferrer Abárzuza

Antoni Ferrer Abárzuza

aferrerabarzuza@gmail.com

https://uab.academia.edu/AntoniFerrerAbárzuza

Orcid.org/0000-0003-1016-9435

Antoni Ferrer Abárzuza (Eivissa, 1970), és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (1994) i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2011) amb la tesi Captius, o esclaus, a Eivissa (segles XIII-XVI), dirigida pel catedràtic Miquel Barceló (1939-2013). Té el títol d'Especialista Universitari en Arxivística (UNED) (2005). Exerceix la seva activitat professional en el camp de gestió del patrimoni històric i arqueologia, especialment en arqueologia de l'arquitectura, i estudis a partir de documentació d'arxiu. Des de 2012 és professor associat de l'àrea d'Història Medieval del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB.

Entre 1998 i 2001 va ser coordinador de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera editada per la Universitat de les Illes Balears i el Consell Insular d'Eivissa i Formentera. El 2005 va exercir d'assessor cultural de l'Ajuntament d'Eivissa. Entre 2009 i 2010 va redactar el Catàleg del patrimoni cultural de l'illa de Formentera, incorporat a les normes urbanístiques insulars. Va participar en l'estudi i museïtzació d'un molí fariner d'aigua, anomenat el Molí de Dalt (Eivissa) (2009-2011). És membre de la Comissió Assessora d'Arqueologia del Consell Insular de Formentera i de la Comissió municipal de patrimoni de Santa Eulària des Riu (Eivissa).

És membre del grup de recerca consolidat “Arqueologia agrària de l’Edat Mitjana, ARAEM”. Ha assistit ha diversos congressos nacionals i internacionals. Ha publicat una versió reduïda de la seva tesi doctoral sobre captivitat a l'edat mitjana a Publicacions de la Universitat de València (Captius i senyors de captius a Eivissa (s. XIII-XVI). Una contribució a l'estudi de l'esclavitud medieval, 2015). És autor d'una dotzena de llibres d'àmbit local i nombrosos articles d'investigació i de transferència del coneixement. Entre els primers destaquen: El Llibre del mostassaf d’Eivissa. La vila d’Eivissa a la baixa edat mitjana, edició del premi d’Investigació Vuit d’Agost convocat pel Consell d’Eivissa i Formentera l’any 2001, editorial Mediterrània-Eivissa i Consell d’Eivissa i Formentera, Eivissa 2002 (ISBN 84-95565-23-4); L'Eivissa de Jaume I, Govern de les Illes Balears-Consell Insular d'Eivissa, Eivissa, 2008 (ISBN 84-88018-51-7); De camp a ciutat. Les finques i les cases de l’eixample de la ciutat d’Eivissa, Ajuntament d’Eivissa, 2005; en coautoria amb Joan Josep Serra Rodríguez i Joan Planells Ripoll (ISBN 84-95565-55-2); Les salines i la sal en el Llibre de la Cadena, Arxiu Històric d’Eivissa, Ajuntament d’Eivissa, 2003 (Dipòsit legal I-92-2004), i Estudi històric i arqueològic del Castell d’Eivissa. II. Documents escrits, en coautoria amb Carolina Tur Serra, col·lecció “Quaderns d’arqueo­logia pitiüsa”, núm. 8, Conselleria de Cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Eivissa, 2003 (ISBN 84-95565-33-1).

Els seus articles més destacats són: «Captives or Slaves and Masters in Eivissa (Ibiza), 1235-1600», Medieval Encounters, 22 (2016), p. 565-593; «Els senyors de captius o esclaus d'Eivissa. Els prohoms locals i les seves fonts de lucre», Recerques, història, economia, cultura, 70 (2015), p. 5-33; «Ramon Ferrer, patrón de la goleta Amistad, y su origen en la isla de Eivissa (Ibiza, Baleares)» Antoni Ferrer Abárzuza, Joan Planells Ripoll, Pere Vilàs Gil, Caribbean Studies, 43-2 (2015), p. 211-240; «Los catius y mules ab los quals se fa lo axercici de traure la sal". Les salines d'Eivissa, des de 1235 fins a la pesta negra», Randa 71 (2013), p. 21-45; «Novè centenari de la croada de pisans i catalans contra Yābisa i Mayūrqa», Eivissa 56 (2014), p. 4-16.