LOGO CAIB
Contingut
3 maig 2020Conselleria de Medi Ambient i Territori

COVID-19: La generació de residus municipals a les Illes Balears disminueix un 14% des de la declaració de l’estat d’alarma NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

COVID-19: La generació de residus municipals a les Illes Balears disminueix un 14% des de la declaració de l’estat d’alarma

La recollida selectiva de cartró i paper és la que més cau, un 19%

Les condicions del confinament imposat arran de la declaració de l’Estat d’alarma, el passat 14 de març, han suposat una davallada en la generació de residus municipals a les Illes Balears, segons les dades recopilades per la Conselleriade Medi Ambient i Territori i aportades pelsconsells insulars. 

Així fins a dia 20 d’abril a les Illes Balears s’han generat 59.038 tones de residus municipals, un 14% menys que en les mateixes dades que l’any passat, quan es van recollir 78.666 tones. Per illes, s’observa una davallada més acusada a les Pitiüses. Així, a Eivissa la caiguda ha estat del 22% mentre que a Formentera ho ha estat del 18%. Menorca, amb un 6%, és la illa amb una menor reducció dels residus municipals mentre que Mallorca registra una caiguda del 14%. 

Aquestes dades reflecteixen la recollida de residus en termes absoluts. La recollida selectiva, però, també ha registrat xifres inferiors a les de l’any passat. En concret, en línies generals, ha disminuït un 11%.

Per fraccions, la caiguda més acusada l’han patida el paper i el cartró (19%) seguit de la matèria orgànica (12%) i els envasos de vidre (11%). Els envasos lleugers, en canvi, han experimentat un increment del 2%. Pel que fa a la fracció rebuig se n’han generat 17.209 tones menys, una xifra que suposa una davallada del 15%.

El director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, vincula aquesta davallada al tancament dels sectors turístic i de la restauració. En aquest sentit, considera «necessari que les mesures de reactivació de l’economia prevegin la diversificació i circularització de l’economia balear» per poder fer front a futures crisis i seguir avançant cap a «un escenari que impliqui la disminució en la generació de residus sense que això impliqui una situació econòmica tan crítica com la que la comunitat està afrontant».