COVID-19: El Govern dona les seves previsions sobre l'impacte econòmic que tendrà a les Balears el COVID-19 NNota Informativa

La crisi sanitària del COVID-19 tendrà un impacte en l'economia balear d'un 31,6% del PIB. Aquestes són les previsions del Govern, que han explicat en roda de premsa telemàtica aquest dilluns el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, i el director general de Model Econòmic i Ocupació, Llorenç Pou.

A partir d'un estudi fet per la Direcció General, es projecten diversos escenaris que tenen en compte l'impacte del període de confinament i l'impacte posterior, ambdós en funció de quan es recuperarà la mobilitat de les persones tant a nivell estatal com internacional i de la recuperació de sectors clau per a l'economia de les Illes, com el turístic.

L'estudi inclou moments de recuperació més propers i d'altres més llunyans: mantenir l'aturada de l'activitat fins al 25 d'abril, per exemple, tendrà un impacte sobre el PIB de les Balears del 3,8% i sobre l'ocupació de les Illes d'un 3,6%. Pel que fa a l'impacte posterior a l'aixecament de l'estat d'alarma, el conseller ha explicat que es valora la reducció del consum, la reducció de la inversió i la caiguda de la demanda turística.

L'escenari en què treballa la Conselleria inclou una caiguda del PIB de l'1,9% per la baixada en el consum, una reducció de la inversió del 50% (amb un impacte sobre l'ocupació del 7,1%) i un descens del 19,6% del PIB com a efecte de la caiguda en la demanda turística (que es reflectiria en una reducció del 16,3% en l'ocupació). Així, l'impacte total seria, si es compleixen les projeccions del Govern, de 9.273 milions d'euros, un 31,6% del PIB, i 147.732 llocs de feina,  una caiguda de l'ocupació del 29,2%.

“Ens trobam davant una situació inèdita, sobrevinguda i mai viscuda per aquestes Illes”, ha afirmat Negueruela, qui també ha reivindicat que “ara és moment de grans pactes”. “Ningú no és responsable d’aquesta situació i ningú no ha de ser responsable de deixar algú enrere”, ha afegit el conseller. En aquest sentit, Negueruela ha demanat a la Unió Europea que “estigui a l’alçada de les circumstàncies si vol ser una unió de veritat”.

Davant aquesta situació, Negueruela també ha reivindicat la necessitat d'un pla específic d'ajudes per a les Balears que neixi des del govern central i que tengui en compte “les característiques específiques del teixit productiu i el fet insular”. El conseller ha defensat un ventall de mecanismes que inclogui “protecció per a les persones i liquiditat per a les empreses que permeti limitar les pèrdues i la caiguda del PIB”.

En aquest sentit, Negueruela ha recordat que el turisme és el motor econòmic de les Balears i “ja va ajudar l’Estat en moments de dificultats”, motiu pel qual “aquest sector ha de recuperar ara el suport del govern central”.

ERTO

El conseller també ha donat durant la roda de premsa les darreres dades actualitzades pel que fa a la presentació d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. La Direcció General de Treball n’ha registrat ja 18.000,  el que equival, aproximadament a 158.000 treballadors i treballadores. Així, les dades s’acosten ja a les previsions inicials de la Conselleria.

Del total d’ERTO rebuts, se n’han resolt ja uns 4.200, el que suposa un 23% del total. Negueruela ha recordat que aquesta feina ha estat possible gràcies a la tasca de 150 persones funcionàries que “treballen diàriament en el procés de tramitació d’ERTO per reduir el temps de resposta tant com sigui possible”.

El conseller també ha recordat que ja s'han començat a prendre mesures per protegir les persones treballadores, d'una banda, i les empreses i persones autònomes, d'altra. “La principal preocupació del Govern aquestes setmanes és materialitzar la idea que ningú no pot quedar enrere: hem de sortir d'aquesta crisi junts”, ha afirmat Negueruela. En aquest sentit, el conseller ha llançat una altra petició a l'Estat: allargar les ajudes estatals derivades dels ERTO i els ajuts per a autònoms durant un temps després d'aixecar l'estat d'alarma i no immediatament després.