\ El Govern apel·la més que mai a l’esperit europeu per fer front des de la solidaritat a la pandèmia i als seus efectes socials i econòmics
\ Defensa la necessitat de donar suport i una resposta singular a territoris on es preveu un major impacte econòmic, com ara les Illes Balears
El Consell de Govern, a proposta de la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha aprovat una declaració institucional amb motiu del Dia d’Europa, que se celebra demà dia 9 de maig. El Govern de les Illes Balears apel·la a l’esperit europeu per fer front des de la unitat i la solidaritat a la situació excepcional de la pandèmia de la COVID-19, una crisi sanitària global que deriva en greus conseqüències socials i econòmiques, i defensa la necessitat de donar suport i resposta singular als territoris que es poden veure més afectats per l’impacte econòmic, com ara les Illes Balears.
El Govern de les Illes Balears vol sumar-se amb una declaració institucional a la celebració de demà, 9 de maig, del Dia d'Europa, que commemora la pau i la unitat del nostre continent. El 9 de maig de 1950, el que va ser ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va pronunciar a París un dels discursos més cabdals del segle XX a Europa, la Declaració Schuman, per reclamar una nova forma de cooperació política i de reconstrucció després d’un conflicte bèl·lic entre les nacions europees, la Segona Guerra Mundial.
Aquesta Declaració, a més d'impulsar la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, va encoratjar els governs a treballar units per assolir una pau estable i duradora, que va permetre el desenvolupament econòmic i social dels països durament castigats pels diferents conflictes bèl·lics.
El Govern de les Illes Balears subratlla la importància que ha tingut la Unió Europea en el desenvolupament de la comunitat autònoma des que Espanya va entrar a formar-ne part, i ara apel·la més que mai a l’esperit europeu per fer front des de la unitat i la solidaritat al cop sense precedents que ha suposat una pandèmia com la que estam vivint, una crisi sanitària global que deriva en greus conseqüències socials i econòmiques.
Les Illes Balears són un dels territoris de l’Estat que més poden patir l’impacte econòmic i laboral de la COVID-19, perquè va ser un dels territoris que primer va tancar l’activitat i que més l’ha reduït. Malgrat que la crisi sanitària se superi abans, com a conseqüència de la dependència del turisme i l’afectació que patiran els mercats turístics emissors europeus les Illes Balears trigaran més a reactivar l’economia que la resta de territoris de l’Estat Espanyol i del conjunt de la Unió Europea.
Les Illes Balears són un cas singular i, consegüentment necessiten respostes i plans singulars i adaptats. Per respondre a aquest escenari, es requeriran recursos addicionals d’Europa que enforteixin l’espai de valors que compartim, en què cap ciutadà, treballador o empresa, de cap regió, pot quedar enrere.
La Unió Europea hauria d’entendre que la pandèmia ens afecta a tots i és un problema de tots. Davant els problemes comuns, és necessari adoptar solucions compartides, amb solidaritat i coresponsabilitat, que permetin desplegar un gran programa d'inversions públiques a tota la UE i instruments financers per donar resposta a la crisi econòmica i social que es deriva d’aquesta emergència sanitària.
La Unió Europea ha de ser, ara més que mai, el que ha estat sempre: una realitat viva, que s’adapta a les noves necessitats i emergències. I en aquesta línia, l'executiu balear demana més valentia a la Unió Europea i més compromís als estats membres per avançar en les diferents polítiques que consolidin la nostra comunitat de valors.
Per tant, cal avançar vers un continent que faci front a l’impacte de l’emergència sanitària que estam vivint sense abandonar el seu ferm compromís d’assolir una Europa sostenible des del punt de vista econòmic, social, i ambiental; que no deixi ningú enrere i no malmeni les opcions de progrés i benestar de les generacions futures.