Els pressuposts 2020 destinen 125 milions a Eivissa i inclouen per primera vegada les inversions en concepte de capitalitat de la ciutat d’Eivissa NNota Informativa
Els pressuposts 2020 destinen 125 milions a Eivissa i inclouen per primera vegada les inversions en concepte de capitalitat de la ciutat d’Eivissa
Els pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2020 destinen 125 milions d’euros a Eivissa, dels quals prop de la meitat corresponen a inversions (60,12 milions) provinents de les conselleries del Govern de les Illes Balears i de les empreses i entitats del sector públic de la CAIB. De la quantia global, el Consell insular rep una aportació de 58,53 milions a través dels pressuposts autonòmics per a l’any vinent.
Els pressuposts del Govern per a 2020 inclouen per primera vegada les inversions en concepte de capitalitat de la ciutat d’Eivissa, en compliment de la Llei de l’estatut especial de Capitalitat aprovada l’any 2019, i d’acord amb la petició de l’Ajuntament d’Eivissa de prioritzar qüestions clau com l’accés a l’habitatge o l’eficiència energètica. L’aportació del Govern en concepte de capitalitat per a 2020 es situa en 3,76 milions d’euros.
El Govern ha presentat aquest dimecres els nous comptes autonòmics -actualment en fase de tramitació parlamentària- al Consell d’Eivissa i a agents socials i econòmics de l’illa. La reunió amb el govern insular ha estat encapçalada pel president del Consell, Vicent Marí, i la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors del Govern, Rosario Sánchez. Tots dos han comparegut en una roda de premsa juntament amb el director general de Pressuposts, Joan Ignasi Morey, el vicepresident segon del Consell, Javier Torres, i la consellera insular d’Hisenda, Maria Fajarnés.
Dels 125 milions destinats a Eivissa de la despesa terriorialitzada dels pressuposts autonòmics per a 2020, les inversions sumen 60,12 milions, dels quals 40,92 provenen del sector públic administratiu (Administració general de la CAIB, Servei de Salut i ATIB) i altres 19,20 de les empreses del sector públic instrumental de la CAIB.
El Govern preveu iniciar el 2020 inversions per primera vegada en compliment de la Llei de l’estatut especial de capitalitat de la ciutat d’Eivissa. Segons aquesta normativa autonòmica, aprovada enguany, les inversions anuals han de ser de 5 milions d’euros, dels quals el Govern ha d’aportar un 70 % -percentatge que suposaria una inversió de 3,5 milions per part de l’Administració autonòmica- i el Consell insular un 30%.
Per a 2020, el Govern destinarà inversions per import de 3,76 milions a la capitalitat d’Eivissa, tal com va acordar el Consell de Capitalitat el passat 20 de novembre a la sessió constitutiva d’aquest òrgan col·legiat, format també per l’Ajuntament d’Eivissa i pel Consell insular d’Eivissa, per dirigir i coordinar totes les actuacions previstes a aquesta llei.
D’aquestes inversions del Govern, la partida més important correspon al projecte de construcció d’una nova promoció d’habitatge protecció oficial, a l’avinguda Isidor Macabich, amb un pressupost de 3 milions d’euros, mentre que l’Ajuntament d’Eivissa posarà el terreny a disposició de l’Ibavi per a la construcció d’aquesta nova promoció d’HPO.
Així mateix, les inversions del Govern via llei de capitalitat d’Eivissa inclouen 400.000 euros per a la redacció del projecte de nou pavelló poliesportiu i unes inversions de 200.000 euros en dues actuacions en matèria d’eficiència energètica, per a la instal·lació de plaques solars a edificis públics i de nous punts de recàrrega de vehicles elèctrics.
Les inversions en concepte de capitalitat a Eivissa inclouen també tres actuacions en matèria de cultura, per import de 110.000 euros, destinades al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), el Museu Puget i l’Orquestra Simfònica, així com una altra a l’àmbit de les polítiques d’igualtat, de 50.000 euros, destinada al Casal d’Igualtat d’Eivissa.
Per a 2020, a més de la nova promoció d’HPO incorporada dins les inversions de capitalitat de la ciutat d’Eivissa, els pressuposts de la CAIB inclouen partides relatives a altres tres promocions d’habitatge públic –en concret 86 habitatges- a Eivissa. D’una banda, per a continuar amb les 67 HPO de dues promocions que actualment s’estan construint, i d’una altra, es preveu l’inici de la construcció d’una promoció de 19 HPO.
En matèria d’inversions, també destaca l’apartat de les infraestructures educatives, amb diverses actuacions rellevants, com l’ampliació de l’IES Isidor Macabich per a impartir cicles formatius de cuina i restauració -un projecte finançat amb els fons recaptats amb l’Impost de Turisme Sostenible (ITS)-, les obres de l’IES de Santa Eulària o el CEIP Sa Talaia de Sant Josep, les ampliacions del CEIP Santa Gertrudis o el CP Vara del Rei de Sant Antoni i la construcció del gimnàs del CEIP Puig d’en Valls de Santa Eulària.
A l’àmbit sanitari, Salut finança diverses actuacions a Eivissa, com la continuïtat de les obres de l’edifici J de Can Misses per tal de poder dur a terme la seva finalització l’any vinent. A més, a l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera també es posarà en marxa en 2020 el servei d’hemodinàmica, les obres del qual es troben a punt de finalitzar.
Les inversions en matèria mediambiental, de la seva banda, inclouen les actuacions de manteniment i explotació de la depuradora d’Eivissa i de la resta de depuradores de l’illa, així com dos projectes finançats amb l’Impost de Turisme Sostenible, relatius a la lluita contra les serps i la coa de moix a Eivissa i a les actuacions de millora de punts conflictius de la xarxa hidrològica de l’illa, concretament a l’obra de pas de la carretera d’Eivissa a l’aeroport, sobre el torrent des Codolar, a Sant Josep, per millorar el drenatge.
Els pressuposts autonòmics també preveuen partides per a la millora de l’eficiència energètica, com les subvencions per inversions en autoconsum i energies renovables per a administracions públiques i la creació del centre Bit Pitiüses, i de suport al comerç, com les inversions per a la millora dels mercats municipals.
A l’àmbit de l’agricultura i la pesca, també inclouen partides per a realitzar els estudis previs per a la reforma de la bassa de Sa Rota, per a actuacions de manteniment de les basses de reg, la vigilància de les reserves marines i per a projectes estratègics de dinamització del sector agroalimentari.
Pel que fa a la cultura i el patrimoni, d’altra banda, els pressuposts preveuen la compra del solar de l’antic hospital de Dalt Vila, les actuacions de millora al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera i les aportacions al Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat.
LA MAJOR DESPESA SOCIAL DEL PRESSUPOST CAIB
Durant la presentació, la consellera Sánchez ha destacat en termes generals que es tracta d’uns pressuposts “responsables social i financerament”, atès que consoliden i augmenten la despesa destinada a les polítiques socials, la més alta de la història, de 3.091 milions d’euros, el 70,5% del pressupost no financer per a 2020, i perquè mantenen el nivell d’inversió pública i també la línia de control i estabilització del deute públic.
Així mateix, els pressuposts 2020 mantenen el ritme d’inversió dels darrers anys, amb 652,8 milions, una xifra només superada pel pressupost 2019, en 12,2 milions (una variació del 1,8%), i que suposa 17,6 milions més (un 2,7% més) que el 2018. La inversió per a 2020 supera en 224 milions (un 52% més) la de 2015, tal com reflecteixen els capítols de les despeses de capital del pressupost consolidat -el pressupost de la CAIB i de tot el sector públic autonòmic-.
Pel que fa al deute, les Illes Balears, la comunitat que més ha reduït el seu deute públic en relació amb el PIB la passada legislatura -en 2,5 punts, del 30,3% el 2015 al 27,8% a finals de 2018, darrer any tancat-, mantenen una previsió de reduir-lo al voltant del 27% a finals de 2019 i continuar fins l’entorn del 26% el 2020.
La consellera també ha destacat que el Govern continua reduint el cost de la cartera de préstecs de la CAIB en un procés de renegociació d’operacions de deute que ha permès un estalvi important gràcies a una millora de les condicions financeres.
Recentment, s’ha acordat una nova renegociació d’operacions d’endeutament amb la qual s’ha aconseguit un estalvi de 7,5 milions, amb la qual aquest procés de renegociació de deute des de l’any 2015 ja ha suposat un estalvi de 42,27 milions. Sánchez valora aquest fet com una mostra de la solvència creditícia de les Illes Balears als mercats financers.
En relació amb el deute, la consellera ha manifestat que “el seu pes és molt elevat”, un fet que “reflecteix un problema de fons: l’infrafinançament històric de les Illes Balears”, ja que, com han confirmat diversos estudis, tant de la Conselleria com de la Sindicatura de Comptes, “una bona part del deute ha estat generat per les mancances dels diversos sistemes de finançament”.