torna

Detall de la notícia

Imatge 4487167

Presentada la versió final de l'Avantprojecte de la primera Llei d'Educació de Balears després del període d'exposició pública

\ Parteix del document Illes per un Pacte amb les aportacions del CEIB i del Parlament

\ 42 entitats i 7 ciutadans particulars han presentat en conjunt un total de 946 al·legacions

\  Aquest mes es presentarà al Consell Escolar de les Illes Balears i al Consell Econòmic i Social 

\ Desenvolupa al màxim les competències educatives per a un sistema inclusiu i equitatiu

 

El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha presentat avui la versió final de l’avantprojecte de Llei Educació de les Illes Balears després de finalitzar el període d’exposició pública i d’incorporar les al·legacions que s’han produït al llarg d’aquest temps. L’han acompanyat el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, Antoni Baos, la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior,el secretari general, Tomeu Barceló, i la titular de la Secretaria Autonòmica, Agustina Vilaret.

Martí March ha destacat que, una vegada acabada tota la seva tramitació, aquesta comunitat comptarà, més de 20 anys després del traspàs de competències, amb la  primera llei integral d’educació de les Illes Balears. I com que l’objectiu és que doti d’estabilitat al sistema educatiu, per tal d’afrontar els reptes que són imprescindibles per a la seva millora, s’ha procurat que sigui molt participada amb la idea d’assolir el màxim consens educatiu i polític.

Així, l’avantprojecte ha estat presentat a tota la comunitat educativa durant la fase  d’exposició pública i finalment 42 entitats i 7 ciutadans particulars han presentar en conjunt un total de 946 al·legacions, “la qual cosa demostra l’existència d’una gran participació en el debat sobre l’avantprojecte”.

Abans de finalitzar aquest mes de desembre l’avantprojecte de llei serà enviat al Consell Escolar de les Illes Balears i al Consell Econòmic i Social amb la finalitat que elaborin, en el termini de dos mesos, els respectius informes preceptius. Posteriorment es trametrà a l’Ib Dona per a l’elaboració de l’informe d’avaluació d’impacte de gènere i el document resultant s’ha de trametre a la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat perquè el remeti al Consell de Govern per a la seva aprovació i, posteriorment, iniciar la seva tramitació parlamentària.

Paral·lelament s’inicien trobades amb tots els grups polítics per tal d’intentar assolir el màxim consens i suport polític.

March ha assenyalat que “no estam davant una llei lingüística sinó davant d’una llei educativa que marca les línies a seguir durant els propers anys per tal d’aconseguir un sistema educatiu més estable, innovador i inclusiu”. Entre els aspectes destacats pel nou enfocament de la Llei es troben l’autonomia pedagogia, organitzativa i de gestió dels centres i la seva organització, el disseny curricular per competències, l’afavoriment de la innovació educativa, el compromís d’arribar al 5% del producte interior brut d’inversió en educació, un model lingüístic basat en l’adquisició de les competències establertes, la nova estructuració de les delegacions territorials dotant-les de més capacitat administrativa, la regulació del primer cicle d’educació infantil, la promoció de la Formació Professional, la creació de l’Institut d’Ensenyaments Artístics Superiors, més vies de participació de la comunitat educativa, la regulació de la funció docent, l’afavoriment de la innovació educativa i la institucionalització de les polítiques que s’han estat fent des de 2015 amb l’ensenyament concertat, com l’escolarització equilibrada.

La nova Llei en arribar al Parlament per a la seva tramitació anirà acompanyada d’una memòria econòmica que actualment s’està elaborant.

L’objectiu últim d’aquesta llei és la millora de la qualitat de l’educació a les Illes Balears. L’avantprojecte incorpora les noves sensibilitats i demandes socials vers l’educació per ser capaços de reafirmar la confiança en el sistema educatiu i promoure un nou impuls a les vies de l’èxit educatiu, a través del diàleg permanent amb la comunitat educativa i tots els agents implicats des d’un compromís col·lectiu per a la recerca de les respostes més adients a les necessitats que planteja el sistema.

A partir d’avui l’avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears està disponible a la web de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca.

Un avantprojecte participatiu

L’avantprojecte de Llei de l’Educació parteix del document elaborat per la plataforma Illes per un Pacte, que agrupa més de quaranta entitats socials del conjunt de les Illes Balears amb incidència en l’àmbit educatiu i que el Govern de les Illes Balears va assumir com a propi el 5 de març de 2016.

Posteriorment s’han tengut en compte l’informe de la Comissió d’Educació del Parlament, a més d’altres lleis educatives de comunitats autònomes (Catalunya, Canàries, Andalusia, País Basc) i, especialment, el projecte de Llei orgànica de modificació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOMLOE) aprovat pel Congrés dels Diputats.

El dia 27 de novembre de 2019  s’inicia el període d’informació i audiència pública fins el dia 27 de febrer de 2020. A més, durant aquest període es mantenen reunions amb diverses entitats i òrgans de participació per presentar l’avantprojecte. Així el document es presenta a la Mesa d’ensenyament concertat, la Mesa de directors, la Mesa sectorial d’educació, la federació d’associacions de mares i pares d’alumnes, els sindicats UGT, CCOO i STEI, l’Associació de docents d’Eivissa, els presidents dels Consells Escolars Insulars, representants d’associacions de docents i col·legis professionals de l`àmbit educatiu (llicenciats, docents, educadors socials, psicòlegs), la Mesa de diàleg amb les famílies, UNICEF, representants dels Consells Insulars i de la FELIB.

També s’encarrega un estudi comparatiu entre l’avantprojecte de llei i la LOMLOE, així com una anàlisi tècnica sobre les condicions i límits per al desenvolupament autonòmic de la normativa bàsica estatal en una llei d’educació tenint en compte diverses sentències del Tribunal Constitucional en relació en aquesta matèria.

Estructura de l’avantprojecte de Llei d’Educació

La versió final de l’avantprojecte de Llei conté 167 articles (11 més de la proposta inicial), 19 disposicions addicionals (4 més), quatre disposicions transitòries (1 més), una disposició derogatòria i 3 disposicions finals(1 més).

El títol preliminar estableix l’objecte de la Llei, promulga el dret constitucional a l’educació, que s’ha d’exercir en condicions d’igualtat, les quals han de garantir el Govern de les Illes Balears, i estableix els principis generals, pedagògics i organitzatius del sistema educatiu de les Illes Balears.

El títol I determina l’estructura del sistema educatiu, l’ordenació dels ensenyaments i les etapes educatives que el constitueixen, l’avaluació i la promoció a les diferents etapes, la formació professional com un sistema integrat, l’oferta educativa de la formació professional que aposta per la flexibilitat i la conciliació de la formació amb l’ocupació d’un lloc de feina,  l’educació de les persones adultes com a sistema de formació permanent al llarg de la vida, els ensenyaments de règim especial i els ensenyaments artístics superiors.

El títol II regula els objectius de la cooperació amb la Universitat de les Illes Balears per a la millora del sistema i la col·laboració de les diferents administracions públiques per afavorir un model educatiu propi, i la millora de l’oferta de l’educació formal i no formal, atès que l’educació és una responsabilitat compartida d’acord amb les competències de cada administració. Preveu els mecanismes de cooperació entre l’Administració educativa, els consells insulars i els ajuntaments, així com la delegació de competències per fer més eficaç la gestió educativa. El conjunt de les administracions públiques –l’estatal, l’autonòmica, les insulars i les locals-  han de col·laborar per facilitar un acostament dels centres a les demandes i als recursos de l’entorn i han d’ajudar a fer possible l’educació al llarg de tota la vida com a repte essencial establert per la Unió Europea.

El títol III es dedica a la comunitat educativa, element clau per al bon funcionament del sistema educatiu, del qual n’és la protagonista.  Defineix els agents i les institucions que la integren, regula els drets i els deures dels diferents agents i amplia les formes de participació i la presa de decisions compartides. Amb aquesta finalitat institucionalitza un conjunt d’òrgans de participació per tal de garantir que les decisions educatives s’adoptin amb el màxim consens possible com a via per estabilitzar el sistema educatiu i millorar-ne la qualitat.

El títol IV es refereix a les característiques de la funció docent  i regula les formes d’accés i provisió, el règim de comissió de serveis, el suport, la protecció i la dignificació professional en el marc de la carrera docent.

El títol V regula la xarxa de centres educatius , la planificació i la creació de nous centres, n’estableix la tipologia i regula el processos d’escolarització  des d’un marc d’escolarització equilibrada i d’inclusió educativa. 

A més, el contingut d’aquest títol aposta per l’autonomia dels centres tant pedagògica i organitzativa com de gestió ordinària i dota els centres d’una major capacitat, dins els límits de les competències pròpies, per al desenvolupament curricular i l’elaboració i la implementació d’un projecte educatiu o ideari propi que respongui a les característiques del seu entorn i del seu alumnat, així com els aspectes referits a la funció directiva i el seu reconeixement.

El títol VI es dedica als elements específics  propis del sistema educatiu de les Illes Balears. Així, s’hi inclou el model lingüístic escolar, les mesures que impulsin l’educació inclusiva com a principi fonamental i transversal del sistema educatiu, orientada a la participació i inclusió plena de tot l’alumnat i la millora i la consolidació de la formació del professorat des d’un marc que impulsi la formació als centres educatius i que es basi en un model de competències professionals.

El títol VII  estableix les bases del seguiment i l’avaluació del sistema educatiu i regula la inspecció educativa, que ha de vetlar pel compliment de l’ordenament jurídic en els centres educatius i ha de garantir l’exercici dels drets i el compliment dels deures per contribuir a la millora de la qualitat i l’equitat en l’educació. Amb aquesta finalitat es regula una inspecció dotada de capacitat jurídica i tècnica que pugui fer el seguiment dels processos, avaluar-ne la implantació i proposar les mesures correctores que convenguin.

 

El títol VIII  estableix l’organització territorial de la conselleria competent en matèria educativa, determina les funcions de les direccions territorials i les dota de capacitat administrativa per fer més eficaç la intervenció a partir d’una major descentralització en la presa de decisions.

El títol IX  determina els principis i objectius del necessari finançament per al funcionament eficaç del sistema educatiu. Els recursos econòmics posats a disposició del sistema educatiu s’han de gestionar d’acord amb els principis generals d’equitat, eficàcia, eficiència i economia sostenible a partir d’una planificació econòmica que garanteixi la suficiència i l’estabilitat així com el control financer.

En les disposicions addicionals es preveu el calendari d’aplicació d’aquesta Llei, la necessitat d’avançar en la implantació de l’educació infantil de 0 a 3 anys, els aspectes del règim de concerts educatius que són de competència autonòmica, el manteniment dels actuals ens i òrgans instrumentals fins que es modifiquin reglamentàriament i la integració dels estudis superiors artístics en  l’Institut  d’Ensenyaments Artístics Superiors.

També s’hi estableixen els compromisos de l’Administració per desenvolupar la carrera docent, regular la figura d’altres professionals que intervenen en el sistema educatiu, adaptar el reglament de funcionament de centres a les disposicions d’aquesta Llei, disminuir de forma progressiva les ràtios màximes, elaborar el règim jurídic d’autonomia de gestió econòmica dels centres, el pagament delegat al professorat de l’ensenyament concertat que s’ha d’anar aproximant a l’equiparació retributiva amb el professorat de l’ensenyament públic i la revisió de l’import dels mòduls econòmics de l’ensenyament concertat per garantir la gratuïtat efectiva de l’ensenyament.

Així mateix es pretén garantir la prestació dels serveis complementaris de menjador i transport escolar establint un sistema d’ajuts per compensar les desigualtats i fer-lo compatible amb altres sistemes per raons de doble i triple insularitat, dotar d’autonomia als òrgans de coordinació didàctica per adoptar els materials didàctics i curriculars, promoure la digitalització i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, promoure els programes de voluntariat educatiu en els centres sostinguts amb fons públics, fer sostenible la delegació de competències, possibilitar la creació de una unitat delegada per a l’àmbit territorial de Formentera i garantir el compromís del Govern de les Illes Balears per incrementar el finançament educatiu de manera progressiva.

La disposició transitòria primera preveu  la vigència de l’actual normativa educativa fins que es modifiqui, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica.

Les disposicions transitòries segona i tercera estableixen el manteniment de l’estructura retributiva actual del personal funcionari docent i del personal laboral docent respectivament fins a la determinació d’una nova estructura retributiva i la disposició transitòria quarta estableix el règim de les Delegacions d’Educació mentre no es creïn les Direccions territorials previstes en aquesta Llei.

La disposició derogatòria indica la derogació de les disposicions que s’oposin al que estableix aquesta Llei  i les disposicions finals fan referència al que s’entén com Administració educativa en el marc d’aquesta Llei, habiliten el Govern a dictar les disposicions adients per desplegar-la i aplicar-la i determinen quan entrarà en vigor.

Principals al·legacions que s’han incorporat a l’Avantprojecte de Llei

En el període d’exposició pública s’han presentat al·legacions sobre una gran varietat de temes, entre els que cal destacar el model lingüístic, les funcions de les distintes meses de participació, l’educació inclusiva, mesures d’implementació curricular sobre igualtat, emergència climàtica, aconfessionalitat etc. A més es fan observacions en relació a la carrera docent, equiparació retributiva del personal de concertada, escolarització equilibrada, delegació de competències als consells insulars, formació professional, competències del claustre de professorat, perfils educatius, competències de les direccions territorials o la regulació de la figura d’altres professionals educatius entre d’altres.

Del total d’al·legacions s’han incorporat el màxim de propostes possible, destacant les següents:

1. Millora de la redacció a l’exposició de motius incorporant elements d’anàlisi del sistema educatiu de les Illes Balears que precisen mesures per obtenir uns resultats més adients en el compliment dels objectius de la llei. 

2. Incorporació als principis generals de la no confessionalitat, del dret a rebre ensenyament de la religió en les condicions que s’estableixin, el compliment dels drets dels infants i de les persones amb discapacitat, la conscienciació front la crisi climàtica, el consum responsable, la prevenció de la violència masclista i el compromís amb el territori, el patrimoni, la cultura, la història, la llengua i les tradicions de les Illes Balears.

3. L’establiment de mecanismes, a l’educació bàsica, per a la detecció de dificultats d’aprenentatge i la implementació de recursos d’intervenció i de compensació així com l’ajustament de l’avaluació per aquests infants.

4. Introducció d’alguns elements en els objectius i característiques de l’educació primària i l’educació secundària en relació a desenvolupar capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb les relacions amb les altres persones així com incorporar sistemes de disseny universal o alternatives integradores per a l’alumnat amb capacitats diverses.

5. Incloure la possibilitat que els centres educatius puguin adoptar mesures de caràcter organitzatiu i metodològic per facilitar la transició de l’alumnat entre l’educació secundària i l’educació primària.

6. S’inclou, entre les finalitats de la formació professional, un conjunt d’apartats que tenen a veure amb desenvolupar les competències pròpies de cada títol de formació professional, fomentar el coneixement de la legislació laboral i els drets i obligacions en el marc de les relacions laborals així com les característiques i l’organització del sector productiu i els mecanismes de la inserció professional, formar professionals amb capacitat d’anàlisi de les situacions socials i econòmiques, amb esperit crític i creatiu que fomenti la competència de donar respostes a la complexitat del seu àmbit professional. A més es pretén potenciar l’autoaprenentatge, el treball en equip, la cooperació i la  formació en prevenció de conflictes de forma pacífica en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social amb especial atenció a la prevenció de la violència masclista, fomentar la igualtat efectiva d’oportunitats entre homes i dones, així com amb les persones amb diversitat funcional per a accedir a una formació que permeti tot tipus d’opcions professionals i el seu exercici i desenvolupar una identitat professional motivadora per a futurs aprenentatges i potenciar l’esperit emprenedor per al desenvolupament d’iniciatives empresarials, a més de conèixer i prevenir els riscos mediambientals i afavorir la formació de professionals amb actituds proactives per a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. També es potencia la formació professional dual i una oferta equitativa i suficient de la formació professional a totes les Illes.

7. S’inclou l’atenció a la diversitat per a l’alumnat amb necessitats específiques a l’educació permanent de persones adultes, així com les mesures per fer efectiu el principi d’inclusió i accessibilitat universal als ensenyaments artístics.

8.  S’incorporen un grup d’articles en relació a la cooperació  i la delegació de competències als ajuntaments i als Consells Insulars per a dur a terme la construcció, ampliació, adequació, reforma i, si escau, equipament, de centres docents públics; així com la prestació de serveis complementaris, el servei educatiu del primer cicle d’educació infantil, o complementar programes en matèria d’educació permanent de persones adultes, ensenyaments de règim especial o formació professional o d’altres, així com el règim econòmic d’aquesta delegació de competències.

9. S’incorporen algunes observacions en relació a l’adopció de mesures per incrementar la participació activa de la comunitat educativa, així com especificar la capacitat negociadora de la Mesa Sectorial d’Educació i la Mesa de l’ensenyament concertat.

10. S’inclou la facilitació de l’obertura dels centres en horari no lectiu perquè les entitats de l’entorn, culturals, esportives i del tercer sector hi puguin desenvolupar activitats en benefici de la comunitat educativa.

11. S’atenen algunes al·legacions en relació a les comissions per a la dotació de places amb perfil educatiu.

12. S’incorpora la necessitat de que la planificació de les infraestructures educatives s’ha de dur a terme per mitjà de l’elaboració dels plans d’infraestructures a mig termini, revisables cada dos anys que han de contenir la memòria econòmica i la previsió de finançament. S’ha d’incloure als plans d’infraestructures la previsió de les reformes necessàries als centres educatius existents que ho requereixen per a l’adequació i millora de les instal·lacions i per possibilitar la implantació de noves metodologies i les noves formes d’organització. A més el disseny de les infraestructures educatives ha de vetllar per introduir els criteris de sostenibilitat en relació a la solarització, l’eficiència energètica, l’estalvi d’aigua, la mobilitat sostenible i la gestió de residus.

13. S’inclouen referències al contingut dels projectes educatius en relació al respecte a les identitats de gènere, els criteris per a fomentar la sostenibilitat mediambiental al centre, els criteris per al foment de la participació i la col·laboració de la comunitat educativa a més de  les línies que han de configurar la relació entre el centre i l’entorn social,  i s’introdueix l’avaluació a través de sistemes accessibles per a cada cas i en funció de les adaptacions curriculars per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

14. S’incorpora un article sobre les competències dels claustres de professorat.

15. Es modifica parcialment la proposta sobre el model lingüístic escolar que incorpora garantir l’ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d’ensenyament i aprenentatge, almenys, en la meitat del còmput horari escolar amb l’objectiu d’assegurar el procés de normalització lingüística. Es determina també que l’Administració educativa ha d’establir un sistema d’avaluació dels projectes lingüístics de centre que permeti revisar-los i adequar-los amb la finalitat d’assegurar l’assoliment dels objectius en competència comunicativa dels alumnes i en normalització lingüística establerts.

16. Es milloren les característiques de l’educació inclusiva incorporant models de disseny universal quan s’escaigui i oferint formats alternatius per a les capacitats diverses.

17. S’incorporen algunes observacions relaciones amb la millora del finançament i els ajuts per a les famílies amb les rendes més baixes amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats.

18. Altres aspectes que s’incorporen fan referència als plans de digitalització,materials didàctics, reducció progressiva de les ràtios, ajuts per doble i triple insularitat, millores sociolaborals i negociació de la carrera professional, regulació del personal no docent que intervé als centres educatius i l’equiparació retributiva gradual del personal de l’ensenyament concertat i la revisió dels mòduls de l’ensenyament concertat.

El Anteproyecto  ya se puede descargar en la página web de la Conselleria.