torna

Detall de la notícia

Imatge 3902563

Nous centres en construcció, més atenció a la diversitat i 359 professors més el curs 2019/20

\ Des de 2015 s’hauran incorporat al sistema educatiu de Balears 1.500 docents

\ Entren en funcionament les grans ampliacions de Binissalem, Berenguer d’Anoia i Ramis i Ramis

\  13 nous ATE, nous equips especialistes i mes orientadors per atendre la diversitat el curs 19/20

\ S’amplia la formació a distància a través de l’IEDIB en idiomes i en especialitats d’FP

 

El conseller d’Educació i Universitat, Martí March, ha presentat les dades corresponents a l’inici del nou curs 2019/20 a les Illes Balears. L’han acompanyat el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, i el secretari general, Tomeu Barceló.

Martí March ha assenyalat que aquest inici de curs, que també és el primer de la segona legislatura, té com a objectiu principal el de “seguir millorant el nostre sistema escolar, tenint en compte la realitat de les Illes Balears i per tant necessitam créixer des del punt de vista quantitatiu, qualitatiu i des de l’equitat”. El conseller ha recordat que precisament aquest darrer aspecte és un dels que destaca a les Illes ja que el darrer informe de Save the Children va destacar aquesta comunitat com una de les menys segregadores a les aules.  

El primer curs d’aquesta segona legislatura ve marcat per les característiques singulars del sistema educatiu illenc i les actuacions empreses per donar-hi una resposta adequada. D’una banda, el creixement continuat d’alumnat (enguany es preveuen 2.288 alumnes més), una part d’aquest fora de termini; l’increment de professorat per atendre’l (1.500 docents més des de 2015) i la inversió en noves infraestructures i en la millora de les existents (des de 2015 s’han invertit 70 milions al 85% de centres educatius de les Balears).

Però també ha de ser el curs de la posada en marxa del Pla de Coeducació de les Illes Balears, elaborat per a una ampla representació de col·lectius i que actualment està en fase de redacció definitiva, després de recollir les al·legacions presentades. De fet, el nou curs també suposa la incorporació de 4 tècniques de coeducació, a través d’un conveni amb IBDona (2 a Mallorca, 1 a Menorca i 1 a Eivissa). Les noves tècniques ja estan revisant les al·legacions al Pla. Aquesta iniciativa s’emmarca en el conjunt de mesures impulsades des d’Educació per donar resposta a les lleis d’Igualtat entre dones i homes  i  de garantia dels drets LGTBI que ha impulsat el Govern la passada legislatura.

Finalment, serà el curs en el que continuar amb l’impuls a la millora en el nivell educatiu de 0-3 anys. Precisament avui obri oficialment les seves portes després de 9 anys de la seva construcció, l’escoleta de Can Nebot a Eivissa, i aquest és el primer curs que l’alumnat de 0-3 pot accedir als ajuts de menjador tant de centres públics com privats, però no són les úniques accions empreses en aquesta matèria. S’ha fet un esforç important de treball i d’inversió, des de la legislatura passada, que, entre d’altres coses, suposa una inversió de més de 5 milions d’euros, amb mesures com ajuts per a la creació de places públiques, per sosteniment d’escoles públiques de 0-3 i funcionament dels serveis educatius d’atenció primerenca. A més, també s’han convocat ajuts per enfortir la capacitat educativa de les famílies i ajudar a l‘escolarització d’infants de famílies vulnerables. També s’han aprovat iniciatives per a l’autorització de places a centres privats i per al sosteniment i funcionament d’escoletes autoritzades. I no menys important, s’ha modificat la normativa per poder fer possible totes aquestes actuacions.

359 docents més el curs 2019/20

El curs 2019/20 començarà el proper dimecres amb 359 professors més, 268 Mallorca, 70 a Eivissa, 15 a Menorca i 6 a Formentera. En total en acabar la legislatura s’hauran incorporat al sistema educatiu 1.511 professors nous, el que suposa que el sistema educatiu de les Illes Balears compta amb el nombre de professors més elevat de la seva història.

Per altra banda, en l’àmbit del personal docent, es consoliden aquest curs 856 places, fruit del procés d’oposicions de 2019. Aquest procés es veurà reforçat amb les properes convocatòries previstes per a 2020 i 2021. Cal destacar l’increment de funcionaris de carrera que s’ha viscut els darrers anys: 7.859 el curs 2017/18; 8.637, el curs 2018/19 i 9.143 el curs 2019/20. Aquesta consolidació de places suposa la reducció progressiva de professorat interí i per tant dotar els centres educatius de major estabilitat.

Convé destacar que el nou curs 2019/20 comptarà amb un total de 30 inspectors d’Educació. Des de 2015 s’ha passat de 10 als 30 actuals, xifra que es considera adequada per fer el seguiment i acompanyar els centres educatius en el seu procés de millora. Així Menorca passarà a tenir 3 inspectors, Eivissa en tendrà 4  i 23  s’incorporen a Mallorca.

Més alumnat i ràtios més baixes

Una de les característiques que diferencien la Comunitat de les Illes Balears de la resta de comunitats és el creixement continu de l’alumnat. A dia d’avui es preveu que es matriculin 170.251 alumnes, 2.288 més que en el curs passat en aquestes dates.

Malgrat això, Balears compta amb una ràtio mitjana d’infantil de 19,8 alumnes/aula i això s’explica, en bona part, pel fet que aquest és el quart curs en que s’ha fixat la ràtio d’alumnes de quart d’Educació Infantil, es a dir, el alumnes de tres anys a 20 per aula (per davall de la ràtio legal de 25 per aula). La mitjana de la resta de nivells educatius també es troben per davall de les ràtios que marca la llei. Quant a la ràtio mitjana alumne/professor es manté a un 12 a Infantil i Primària, per davall de la mitjana de l’estat, i es preveu que estigui en la mitjana dels cursos anteriors a la resta de nivells el curs 19/20 .

Més dotació i nous equips per a una escola inclusiva

Cal tenir en compte que del total d’alumnat de les Illes Balears, el 3’57% estan detectats com a alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE). D’aquest alumnat, només el 0,34% està escolaritzat a centres d’Educació Especial, per tant, la immensa majoria d’aquest alumnat estudia a centres ordinaris.

Un dels objectius de la Conselleria des de 2015 ha estat propiciar les condicions per a una veritable escola inclusiva. Per això s’ha actuat en les infraestructures per millorar l’accessibilitat, però sobretot s’ha fet un canvi de plantejament en l’àmbit d’atenció a la diversitat. Això ha suposat un increment de professionals especialistes i una presència real dels orientadors en els centres.

El curs 2019/20 hi haurà 1.185 docents especialistes de Pedagogia Terapèutica (PT), d’Audició i Llenguatge (AL) i d’Atenció a la Diversitat (AD). Això suposa un increment de 33 professionals més. A més, s’ha incrementat el nombre d’orientadors als centres de primària i també en els Equips d’Orientació Psicopedagògica (EOEP) i Primerenca (EAP), en total seran 170,5 especialistes. Els Equips d’Atenció Primerenca s’han reforçat amb 20 professionals més.

Per altra banda, als equips especialitzats que s’han posat en marxa en cursos anteriors, enguany s’afegeix l’Equip de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge (ECLA). A més, l’alumnat TEA compta amb una nova Unitat Volant d’Atenció Individualitzada (UVAI) i una altra d’Ajuts Tècnics amb noves funcions d’intervenció i assessorament.

 La feina dels docents especialistes en l’atenció a la diversitat es complementa amb altres professionals. En aquest sentit, cal destacar l’increment d’auxiliars que atenen les necessitats assistencials, no docents, de l’alumnat NEE ja que al nou curs hi haurà 293 Auxiliars Tècnics Educatius (ATE), 13 més que el curs passat. L'increment de places d'ATE ha estat progressiu passant de les 273 l'any 2015, fins arribar a les 293 actuals; així com també s'ha incrementat la millora laboral, passant de 5 a 7 hores diàries de treball, amb contractació dels fixes discontinus a 10 mesos.

Finalment, aquest curs hi haurà 25 centres de Secundària de Balears que comptaran amb educadors socials, 7 més que el curs passat. Aquesta figura es fruit de la col·laboració entre les conselleries d’Educació, Universitat i Recerca, i la de Serveis Socials i Esports i apliquen actuacions dirigides a prevenir, reduir i eliminar les dificultats socials que provoquen problemes de convivència, absentisme, fracàs i abandonament prematur.

A distància i connectats

El curs passat es posava en marxa l’Institut d’Educació a Distància de les Illes Balears (IEDIB). Tal i com estava previst el nou curs suposa l’ampliació dels estudis que integren l’oferta del centre:

  • 4 cicles nous d’FP: Els 3 graus mitjans d’electricitat, informàtica i tècnic d’emergències  i el grau superior d’Administració de xarxes.
  • Títols oficials de l’Escola Oficial d’Idiomes d’A1, A2 i B2 d’anglès i d’alemany (per primera vegada tot els tràmits i l’examen A-1 tot virtual fins prova de speaking per videoconferència).
  • Preparació de les proves accés a la Universitat que també permet l’accés a graus superiors d’FP
  • Programa d’alumnat estranger: un acord amb les ambaixades i el Ministeri d’Educació ha facilitat que alumnat de les Illes que viu a l’estranger pugui continuar els seus estudis a través de l’IEDIB. Hi ha una desena d’alumnes matriculats.

L’any passat es varen matricular 600 alumnes i enguany les sol·licituds arriben a 1.300, tot i que el termini de matrícula finalitza el 27 de setembre. Per atendre la demanda d’estudis a distància s’ha incrementat el nombre de professorat, passant de 33 a 50 i de centres col·laboradors, de 14 a 28.

El curs 2019-20 un total de 132 centres educatius públics de les Illes Balears compten amb Plans d’Innovació Pedagògica (PIP) o formen part del Programa de Millora Contínua (PMC) de la Conselleria d’Educació , Universitat i Recerca, el que suposa el 43% del total de centres educatius públics, i es pot afirmar que bona part dels centres de Balears apliquen alguna mesura vinculada amb projectes d’innovació.

Per altra banda, enguany l’IES Pasqual Calbó de Maó també impartirà el Programa d’Ensenyaments Integrats (PEI). Aquest programa està destinat a alumnat matriculat a qualsevol curs d’Ensenyaments Professionals del Conservatori de Música i Dansa i permet coordinar aquests estudis amb els d’ESO o de qualsevol modalitat de batxillerat. Es va posar en marxa el curs 2015/16 i actualment s’ofereix a l’IES Joan Maria Thomàs (Palma), a l’IES Sa Colomina (Eivissa), a l’IES Josep Maria Quadrado (Ciutadella) i a l’IES Pasqual Calbó (Maó).

A més, aquest curs 56 centres, 18 més que en el curs passat, participen del programa de dispositius digitals, amb 4.218 alumnes beneficiats i amb una inversió de 413.800 euros, el doble que en el curs passat.

Al llarg del curs 2019/20 es preveu la renovació de les instal·lacions de tots els centres educatius públics de les Illes Balears per a que comptin amb banda ampla ultraràpida amb una inversió de més de 5 milions d’euros a través del conveni amb el Govern central i l’empresa pública RED.ES. El conveni preveu també donar cobertura WIFI a totes les aules dels centres beneficiaris i actualitzar els equips WIFI dels centres. D’aquesta manera, gràcies al WIFI, a totes les aules s’hi podrà treballar amb dispositius sense fils i programari educatiu al núvol.

Actualment ja s’ha intervingut a 108 centres educatius i es preveu que el mes de març de 2020 tots els centres educatius de Balears ja hagin renovat les instal·lacions.

Pla coordinat d’innovació

Les Direccions Generals de Planificació, Ordenació i Centres i de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, amb el suport del Departament d’Inspecció, duran a terme aquest curs un pla de coordinació de les actuacions en matèria de foment i suport a la innovació i a la transformació dels centres.

Aquest pla es farà efectiu mitjançant la integració dels distints programes orientats tant a la innovació educativa, com a la millora contínua o a la formació del professorat, a més del desenvolupament de normativa d’organització, funcionament i autoavaluació de centres que els doni més autonomia i faciliti i promogui els canvis pedagògics, organitzatius i de gestió que requereixen moltes de les iniciatives innovadores que ja s’estan duent a terme, amb l’objectiu de posar en valor els projectes  de centre més transformadors i consolidats, el treball en xarxa del professorat i dels propis centres educatius, així com la detecció de punts forts i aspectes susceptibles de millora, amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit educatiu tot l’alumnat.

Per altra banda, el curs 2019/20 preveu la posada en marxa de l’Equip d’Impuls a la Competència Digital amb la finalitat d’implementar competències curriculars en relació al pensament computacional, la robòtica i l’ús de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació;  i la creació del nou equip de formació dedicat exclusivament a la formació permanent del professorat de Formació Professional tant en aspectes tècnics com en noves metodologies d’aprenentatge que garanteixen una major connexió del sistema educatiu amb les empreses.

Més de 300 centres educatius (tant públics com concertats) participaran en programes de formació  i transferència en centres vinculats al projecte educatiu per a la posada en pràctica de metodologies globalitzadores de l’aprenentatge, millora de les competències socials i emocionals,  actualització científica o millora de les competències lingüístiques en les llengües oficials i llengües estrangeres.

60 centres de primària i ESO participaran en programes de formació específics conjunts de millora de la competència matemàtica i la competència lingüística per a permetre una millor coordinació curricular i metodològica en el pas de primària a secundària.

S’incrementen també de 40 a 70 els dinamitzadors lingüístics als centres educatius per atendre l’alumnat nouvingut que desconeix les llengües oficials com a agents de suport al professorat en l’organització d’activitats complementàries. Així s’haurà passat de 5 dinamitzadors el curs 2016-2017 al 70 del curs 2019-2020.

Millora dels serveis i de les infraestructures

El Pla d’Infraestructures Educatives 2016/2023 ha permès planificar de manera ordenada i equitativa la millora de les infraestructures educatives de les Balears. Seguint les directrius del Pla des del mes de setembre de 2015 s’haurà invertit un total de 70 milions d'euros en infraestructures educatives, que suposen 1.097 actuacions al 85 % dels centres educatius de les Illes Balears (273).

S’han construït dos centres nous: el CEIP Son Macià i l’IES Santa Maria. El nou curs s’inicia amb les grans ampliacions executades a l’IES Binissalem, IES Berenguer d’Anoia, IES Puig de sa Font i a l’IES Joan Ramis i Ramis.

Actualment han començat les obres del nou CEIP de Sant Ferran a Formentera, del nou CEIP Ses Planes de Sant Josep a Eivissa i estan a punt de començar les obres del nou CEIP d’Alcúdia.

Ja s’ha redactat el projecte definitiu de l’ampliació de l’IES Isidor Macabich i estan a punt de licitar les ampliacions del CEIP Ses Cases Noves de Marratxí i del CEIP Escola Nova de Porreres i del CEIP Sant Carles de Santa Eulària.

A més també s’ha redactat el projecte bàsic de nombrosos centres com el nou CEIP de Campos, el nou CEIP de Caimari, el nou CEIP d’Inca, el nou CEIP de Palma, les reformes del CEIP Sa Torre i de l’edifici d’Es Sementals i del CEIP Montaura, entre d’altres.

Quant a les infraestructures, aquest estiu s’ha fet una inversió de 22 milions d’euros per 64 intervencions a centres educatius de Balears. A Mallorca: 9.036.551€ en 23 obres majors i 24 menors; a Menorca: 2.739.958€ en 3 obres majors i 3 menors; a Eivissa: 3.564.276 € en 6 obres majors i 4 menors i a Formentera: 6.708.234 € 1 major (NOU CEIP).

El passat curs escolar, des d’1 de setembre de 2018 a 31 d’agost de 2019 s’han retirat 23 aules modulars. Es preveu continuar amb aquest procés de retirada els propers cursos a mesura que s’acabin les noves construccions i ampliacions previstes

Totes les actuacions formen part del Pla d’Infraestructures Educatives 2016-2023 que estableix les prioritats d’actuació  i preveu les  necessitats de creixement de manera que tant l’actual Govern com el pròxim comptin amb una planificació detallada del que s’ha de fer.